Les quatre fases destructives en una relació

En el llibre "Com fer l'amor tot el temps" de la doctora Barbara Angelis, identifica quatre fases pernicioses capaces de matar una relació. Són aquestes:

• FASE 1: Resistència. La sensació de resistència es produeix quan hi ha alguna cosa que ens molesta de l'altra persona. La majoria de la gent no ho comunica en el moment i el resultat és que aquesta emoció creix fins que es transforma en...
• FASE 2: Ressentiment. Ara ja no estem molestos, sinó enfadats amb l'altra persona. Es comença un a separar d'ella i s'interposa una barrera emocional. El ressentiment destrueix l'emoció de la intimitat i si no es comunica, es converteix en...
• FASE 3: Rebuig. Es comença a veure tot allò que fa l'altre com a irritant o molest. És aquí quan es produeixen les separacions emocionals i també físiques, i per reduir el nostre dolor passem a... 
• FASE 4: Repressió. Quan un es cansa d'afrontar l'enuig i vol reduir el dolor a través de la paralització emocional. S'evita sentir qualsevol dolor, però també s'evita la passió i l'excitació. És aquell punt en què la relació s'ha acabat, com quan els amants es converteixen en simples companys d'habitació, sense saber els problemes que tenen, perquè mai es barallen.

Per evitar les "quatre R" només hi ha un camí: la comunicació, no treure les coses de polleguera i parlar de manera impecable i en termes de preferències (preferiria que en comptes de fer això, fessis això altre).

[Font del llibre "Despertando al gigante interior", Anthony Robbins]

Terminologia de frases fetes

En aquest bloc hi parlo de "frases fetes" sense distingir-ne el tipus, frases que m'agraden perquè són enginyoses, curioses o simplement són interessants per la seva agudesa, però sobretot perquè em fan pensar i reflexionar l'oportunitat o no de la seva presumpta moralitat.  

Veiem els diferents vocables que podrien entendre's com a sinònims de frases fetes, totes tenen en comú la brevetat, però amb alguns matisos diferenciadors:

• Adagi. Sentència moral breu.
• Aforisme. Sentència breu i doctrinal referida a alguna ciència o art.
• Apotegma. Dita breu i sentenciosa expressada per alguna celebritat.
• Axioma. Proposició indiscutible, sense necessitat de demostració.
• Dita. Concepte cabal què s'expressa oralment o ocurrència graciosa.
• Epigrama. Pensament de qualsevol gènere, expressat amb brevetat i agudesa.
• Màxima. Sentència, apotegma o doctrina bona i moral com a norma per actuar.
• Proverbi. Sentència, adagi o refrany.
• Refrany. Dita aguda i sentenciosa d'ús comú.
• Sentència. Dita breu que expressa doctrina o moralitat.

Si et regalen un insult

Si et regalen un insult, simplement no l'acceptis. De la mateixa manera que quan algú et dona un regal i no l'acceptes, ¿a qui pertany el regal? Efectivament a qui va intentar donar-te'l. El mateix val per a l'enveja, la ràbia i els insults, quan no són acceptats continuen pertanyent al seu amo.

[Font: https://paulocoelhoblog.com/2009/12/14/el-regalo-de-los-insultos/]

O blanc o negre

Vigila les paraules que encoratgen el pensament dicotòmic, és a dir, classificar-ho tot en dues parts, sense matisos, com ara:

RES

TOT

MAI

SEMPRE

INDUBTABLEMENT

DEFINITIVAMENT

Perquè aquest "jo" totalitari et portarà a un pensament dictatorial. Flexibilitza el llenguatge.

Canvia el "haig de" pel "vull "

El llenguatge té més poder sobre la nostra vida, energia, pensaments, emocions, accions i resultats del que imaginem. Quan parlem de "haig de" ho fem des de l'obligació i per tant, no ens agrada fer-ho. De manera inconscient ens creiem que som víctimes de les situacions, cosa que ens fa sentir reprimits, qüestionats, exigits i presoners de la nostra rutina, cosa que a la llarga explota amb estats d'irritabilitat, malalties, depressions, addiccions, etc. En canvi, quan fem les coses perquè volem fer-les i no com a obligació, tot canvia.

L'art d'escoltar

És una transcripció de El Poder de l'Ara de Eckhar Tolle, que simplement m'ha semblat genial per aprendre a escoltar de veritat:

Quan escoltes una persona, no escoltis només amb la ment, escolta amb tot el cos. Sent el camp d'energia del teu cos interior segons escoltes. Això aparta l'atenció del pensament i crea un espai de calma que et permet escoltar verdaderament  sense la interferència de la ment. D'aquesta manera dones espai a l'altra persona, espai per ser, el millor do que li pots donar. La majoria de les persones no saben escoltar perquè la major part de la seva atenció està ocupada en pensar. Presten més atenció a això que al que l'altra persona està dient, i cap a allò que realment importa: el Ser d'altra persona sota les paraules i la ment. Per suposat, no podràs sentir el Ser d'una altra persona sinó a través del teu.

La majoria de les relacions humanes consisteixen principalment en la interacció d'unes ments amb altres, no en la comunicació d'éssers humans en comunió. Cap relació pot créixer d'aquesta manera i per això hi ha tants conflictes en les relacions. Quan la ment governa la teva vida, el conflicte, la disputa i els problemes són inevitables. Estar en contacte amb el teu cos interior crea un espai clar de no-ment dins del qual la relació pot florir.

Per què els mòbils tenen prioritat?

Quan estàs parlant amb algú i reps una trucada al mòbil, contestar és un insult subtil cap a la persona que tens davant. És donar-li el missatge que no mereix la teva atenció, que no t'importa. 

Ho he fet algunes vegades, de manera impulsiva i inconscient. He pensat que això passa perquè creiem que la trucada podria ser molt important. I llavors t'adones que el problema és que li dones més importància a una imaginació molt poc probable que viure la realitat del present aquí i ara.

Un mal hàbit que m'estic treballant perquè després de fer-ho no m'agrado. Vaig per bon camí!

Radiància

És la capacitat que tenim d'influir en el món que ens envolta. Com quan llancem una pedra a un llac, les nostres accions s'expandeixen i afecten el món que ens envolta. Cada cercle influeix en el que es troba pel camí, i això, al seu torn, té una influència més enllà. La naturalesa de la nostra radiància sovint és un reflex del que passa a dins nostre.
[El mètode Bullet Journal]

Escoltar té 5 nivells

 Quan una persona parla, generalment escotem en un d'aquests quatre nivells:

1. Podem ignorar l'altra persona, no escoltar-la en absolut.
2. Podem fingir que escoltem, "sí. Mm, mmm. Això mateix".
3. Podem practicar l'escolta selectiva, és a dir, escoltar només determinades parts de la conversa.
4. Podem practicar l'escolta atenta que seria fer atenció i concentrar energia en les paraules que es diuen.
5. Podem practica l'escolta empàtica, que vol dir escoltar amb la intenció d'entendre de debò.

Les tècniques d'escolta activa o reflexiva utilitzades en els nivells 3 i 4, que bàsicament impliquen repetir allò que diu l'altra persona, poden representar un insult per a les persones que són escoltades.

[Els 7 hàbits de la gent altament efectiva, de Stephen R. Covey]

Quan algú et recrimini

Quan algú et recrimini d'alguna cosa que facis, escolta'l i atent-lo de la millor manera i ajuda'l a què es reafirmi en la seva actitud pertorbada. Després continua fent allò que estaves fent.

L'aprovació social

Cal escollir bé amb qui compartir que et sents feliç. Quan algun amic o conegut et diu, -- ¿què bé que vius, no?--, amb un to més aviat d'indignat, i tu respons de manera innocent --¡això intento, faig tot el que puc!--, ja notes com traspua una certa enveja. Com si la finalitat en aquesta vida hagués de ser la recerca del sofriment! La teva satisfacció li recorda la seva pertorbació.
Per això es parla tant del temps o d'altres banalitats, per no provocar.

La ironia

La ironia té un risc que és la seva possible incomprensió, que allò que és diu se n'ha d'entendre el contrari. És de fet un mecanisme de defensa per criticar i de pas enfotre's d'alguna situació, però sense que es noti gaire. I quan algú s'ofén, possiblement és perquè s'ha creuat la línia que la separa del sarcasme.
El 12 de juny de l'any 1897, Mark Twain, en ser preguntat pel New York Journal, responia als rumors de que havia mort tot dient "la notícia de la meva mort és una exageració". Això és un bon exemple d'ironia.

La bona discussió

És bona idea dir a la persona amb qui discuteixes què és exactament el que voldries que fes, en comptes de parlar del que ha fet o del que fa ara (el ressentiment és tòxic). Però assegura't que el que demanes a l'altre et satisfarà. D'aquesta manera, quan comencis a discutir tindràs una solució a aportar, no tan sols un problema.
[12 Regles per viure, Jordan B. Peterson]

Exclusió social

En les relacions socials hi ha poques coses que facin tant de mal com sentir-se exclòs, rebutjat pels altres; és una situació de dolor que queda indeleblement gravada en la ment de la persona que ho pateix.
[Emocions i Intel·ligència social, Ignacio Morgado]

Relacions enquistades

En les relacions personals, quan no es parla dels problemes, s’enquisten les diferències i augmenta la distància, fins al punt que fins i tot les paraules acaben sent causa de disputa. En no parlar-se, la gent s’acaba instal·lant en marcs mentals dels quals, com que no són compartits, és molt difícil sortir.

 A més, per mantenir unes bones relacions és important, primer de tot, dominar les habilitats socials bàsiques, la primera de les quals és saber escoltar. En aquest paquet de normes elementals de convivència també hi entrarien saludar, donar les gràcies, demanar favors, demanar disculpes, mantenir una actitud dialogant...
(http://www.ara.cat/dossier/Que-millorar-emocionalment-intelligents_0_1585641447.html)

Les notícies responen a sis preguntes

Per quan dubtes a tirar roba

Fes-te aquestes tres preguntes:

1. Fa més de dos anys que no te la poses?
2. T'agrada?
3. Te la posaràs?

Si les respostes a les tres és SI, queda-te-la, però si alguna resposta és NO, desfés-te'n d'ella.

Estratègia clàssica per desacreditar l'interlocutor

Dir-li que no es posi nerviós

[És una manera de guanyar temps per pensar i de pas potser sí es posa nerviós]

Mètode per neutralitzar els incompliments d'un acord

En un contracte no n'hi ha prou dient “El signant de la part A part durà a terme l’acció X”. Per què, ¿què passa si la part A incompleix?
El contracte diu que A farà X, però pot ser que no ho faci. Per tant, sempre cal lligar una obligació amb les conseqüències que comporten el seu incompliment: “El signant de la part A part farà l'acció X, i en cas que no compleixi aleshores passarà tal cosa [la que sigui]”.

Escampar merda encara que sigui mentida

Una tàctica més vella que l’anar a peu (o que el cagar, que en aquest cas seria més oportú) és acusar els altres de la teva pitjor vergonya, per dos motius:

1. així tu mantens la iniciativa
2. i l’altre està forçat a argumentar contra una obvietat, cosa que sempre és incòmoda