Una vida amb sentit

La felicitat consisteix a veure la teva vida en conjunt com una cosa que té sentit i val la pena. Una vida amb sentit, encara que estiguem enmig de les penúries, pot ser extremadament satisfactòria, mentre que una vida sense sentit, per molt confortable que sigui, és un calvari. Tal com ho va formular Nietzsche, si tu tens un perquè viure, pots suportar gairebé qualsevol com.

[Font: Sàpiens, Noah Yuval Harari]

Hic et nunc

Res ha ocorregut en el passat; va ocórrer a l'ara. Res ocorrerà mai en el futur; ocorrerà a l'ara. [El Poder del ahora, Eckhart Tolle]

Dit d'una altra manera, el passat és un record i el futur és pura imaginació, i que l'únic que existeix de veritat és el present, aquí i ara. Una evidència que ens consta de veure.

Preguntes que es fan els humans des de temps immemorial

Qui soc jo? 

Què hauria de fer, en aquesta vida?

Quin sentit té, la vida?

 Són preguntes que no es fa la mongetera que té clar el seu dharma.

Decisions encertades o errònies

Cada dia prenem unes 35.000 decisions i no som conscients de la majoria d'elles. 

Per saber si són encertades o errònies, només cal observar-ne els resultats que tenim.

Si no t'agrada la teva vida

Si no t'agrada la teva vida, llavors pregunta't: "Quin petit canvi podria fer que faria la meva vida una mica millor?" Posa't les expectatives tan baixes que siguin molt fàcils de complir, qualsevol banalitat o detall encara que et sembli que no és important. I fes-ho. Fes-te això durant un mes i comprovaràs l'impacte positiu potencial que tindrà la teva vida.

[El Mètode Bullet Journal]

Slow life

El moviment Slow Life (viure lentament) és una filosofia de vida, una manera d'entendre el món que ens envolta i la manera de viure el dia a dia. Com el seu nom indica, significa viure sense presses per gaudir de cada acció en tot moment. Es pot estendre a tots els àmbits de la vida (com el menjar, el vestir, l'educació. els viatges o el sexe...) i també a les ciutats, les anomenades Slow Cities (ciutats lentes) que no han de tenir més de 50.000 habitants i que apostin per millorar la qualitat de la gent amb un ritme de vida desaccelerat i de tranquil·litat mitjançant la promoció d'un equilibri entre la modernitat i la tecnologia amb la tradició, així com el fet de creure en el petit comerç i en els productes de temporada i ecològics. A Catalunya tenim tres ajuntaments adherits a aquest moviment, Begues, Begur i Pals, i jo tinc la sort de viure-hi en un d'aquests (https://www.cittaslow.es/). Com diu la dita, a poc a poc es va lluny!

Veure la llum

Per més ràpid que vagi la llum, sempre es troba que la foscor ha arribat abans i estava esperant-la. Simplement és així.

Mira al cel

A vegades la vida et colpeja amb un totxo al cap. No perdis la fe.

Una frase poc coneguda de l'inventor del futur Steve Jobs, † 5/10/2011. No perdre la fe es podria interpretar de dues maneres: de manera positiva per donar ànims, o també com a advertència negativa que el pitjor està per venir. Cadascú escull.

No ens emportem res d'aquest món

Un home va preguntar a un altre, quan va morir un amic comú:
--Ha deixat gaire?
El seu amic va respondre:
--Ho ha deixat tot.

Saturn devorant un fill

Quan tenia 3 o 4 anys tenia per costum anar a casa d'una veïna que em donaven menjar. Suposo que travessar aquell camí de terra d'uns tres-cents metres que havia des de casa fins a la de la veïna devia ser tot una aventura, on em podia trobar sargantanes, formigues, escarabats i altres animalons. A més, al final sempre tenia un premi en forma de xocolata o fins i tot col i patata (sí, ja m'agradava la verdura).

Recordo com si fos avui que en aquella casa hi havia un quadre tipus gore que m'inquietava molt, que quan entrava sempre alçava els ulls cap amunt, amb una barreja de curiositat i per comprovar que aquell home que es menjava un nen continuava encara penjat a la paret.

Vaig estar molt de temps obsessionat amb aquell caníbal amb la boca oberta i els ulls en blanc, agafant per la cintura un nen sense cap i ple de sang. Aquesta truculenta imatge no me l'he tret mai del cap.

Més tard vaig entendre que l'art té les seves rareses i que era una reproducció del famós quadre "Saturn devorant un fill", una pintura mural adquirida per Francisco Goya i que actualment es troba exposat en el Museu del Prado. L'escena representa al déu Cronos (Saturn en la mitologia romana) en l'acte de devorar a un dels seus fills, cosa habitual que feia amb els fills acabats de nàixer pel temor a ser destronat per algun d'ells. 

Aquest quadre va cridar també l'atenció del mateix Freud, que va trobar que estava relacionat amb la malenconia i la destrucció, i des del punt de vista de la psicoanàlisi figurava -com no- la impotència sexual. En fi, torno a recordar que jo només tenia 3 o 4 anys. 

Anys després, vaig veure una pel·lícula que es deia "Holcausto caníbal" que la vaig trobar familiar. I ja més recent, quan vaig veure "El Silenci dels Anyells", vaig entendre a la primera el trauma que va tenir la pobre Clarice en escoltar els crits dels corders quan els mataven.

The white walkers

No és que winter is coming, sinó que els mateixos white walkers ja han creuat el mur d'aquesta societat malalta, consumista i insolidària que ens ha portat aquest sistema capitalista desbocat promogut per l'oligarquia d'uns estats que ens han demostrat que els seus polítics no serveixen per liderar res. Ha hagut de ser un simple virus qui ha fet evident la merda que supura per les escletxes de l'espai i el temps i qui ha precipitat una crisi econòmica i social que sens dubte ens canviarà la vida tal i com l'havíem conegut fins ara. Deixem una etapa fosca per entrar en una de nova que no sabem si serà de tenebres i de supervivència o potser (esperem) una oportunitat de millora del planeta Terra. Podria ser un gran moment que ens ha tocat viure per aprofitar i canviar la humanitat, de poder canviar el sistema abans que aquest ens canviï a nosaltres. Els resultats els veurem quan la majoria de la societat desperti, si desperta.
[M'han motivat les reflexions de Borja Vilaseca:  https://www.youtube.com/watch?v=vgNcRXxznhA]

Destrucció del mur, Joc de Trons

Edatisme

És la discriminació per l'edat

Les tres etapes de la vida

No es pot tenir tot

Joves. Tenen tot el temps i l'energia, però no tenen diners.

Adults. Tenen diners i energia, però no tenen temps.

Vells. Tenen diners i temps, però no tenen energia.

El sentit de la vida

 Van preguntar a un ancià què havia après sobre el sentit de la vida.

"Bé, "he après que soc aquí a la Terra per ajudar els altres. 

El que encara no he entès és per què els altres són aquí".

[Yuval Harari]

La corba de la felicitat té forma de lletra U

El goig anímic de la infantesa i joventut va declinant a mesura que ens fem grans i prenem decisions, entre els 40 i els 50 ens sentim més infeliços que mai (“camí fixat, destí establert, portes tancades”, descriu Kieran Setiya), i a partir dels 50 o 60 anys el benestar puja.

La vellesa té premi: haver-se reconciliat amb un mateix.

Cap als quaranta anys

Cap als quaranta anys les persones descobreixen que ja tenen la vida muntada, que el temps és irreversible i que la mort és cada cop més a prop.

Mentre ets jove, la idea de morir-se de vell et sona gairebé igual que la de viure per sempre. 

És en arribar al cim que en veus la baixada,  “allá en el fondo está la muerte”, com diu Julio Cortázar a "Instrucciones para dar cuerda al reloj".

El pas del temps

Dues maneres de veure el pas del temps: amb *el calendari* el temps passa de manera lineal, en canvi amb *el rellotge* és cíclic.
En el segon cas, el pas del temps és semblant a l'ordre de la naturalesa, en què després de l'hivern sorgeix la primavera, després ve l'estiu i finalment la tardor. I tornem a començar...
La mort existiria igual però no l'angoixa del camí cap a la mort.

Regla de tres en supervivència

Una persona no pot estar més de:

 3 minuts sense respirar

3 hores en condicions climatològiques adverses

3 dies sense beure aigua

3 setmanes sense menjar

Quatre coses que mai es recuperen

A la vida hi ha quatre coses que mai es recuperen:

1. La pedra, un cop ha estat llançada
2. La paraula, un cop ha estat pronunciada
3. L'ocasió, un cop s'ha perdut
4. El temps, un cop ha passat

La vida no té sentit

Segon Siddharta Gautama 'Buda', el sofriment apareix quan la gent no sap entendre les tres realitats bàsiques de l'univers que expliquen que la vida no té sentit:

1. Que tot està en canvi constant 
2. Que res és etern
3. Que res és completament satisfactori