L'èxit segons Ralph Waldo Emerson

Guanyar-se el respecte de les persones intel·ligents i l'afecte dels nens.
Apreciar la bellesa de la natura i de tot allò que ens envolta.
Buscar i fomentar el millor dels altres.
Donar el regal de tu mateix a altres sense demanar res a canvi, perquè és donant com rebem.
Haver complert una tasca, com ara salvar una ànima perduda, curar un nen malalt, escriure un llibre o arriscar la teva vida per un amic.
Haver celebrat i rigut amb gran entusiasme i alegria i cantat amb exaltació.
Tenir esperança fins i tot en temps de desesperació, perquè mentre hi ha esperança hi ha vida.
Estimar i ser estimat.
Ser entès i entendre.
Saber que algú ha estat una mica més feliç perquè tu has viscut.
Aquest és el significat de l'èxit.

Si controles el temps, augmentes la felicitat

Daniel Kahnemann a 'Pensar rápido, pensar despacio' diu que la manera més fàcil d'augmentar la felicitat és controlar l'ús del temps. Així doncs, la gran pregunta que ens hem de fer fer és, ¿en la nostra situació actual, podem trobar més temps per fer coses amb les quals gaudim? La resposta és que tothom pot organitzar la seva vida de tal manera que pugui trobar temps per fer coses que li agradi fer. En cas contrari, el millor que pot fer és replantejar-se l'actual manera de viure. Es tracta de reduir tot el que puguem l'anomenat "índex U" o percentatge del temps total que passem en estat desagradable a través de millorar l'experiència i els sentiments associats a les diferents activitats.

Una de les grans contribucions de la ciència i el progrés a la humanitat ha estat l'augment de l'esperança mitjana de vida. No fa gaire, el pensament d'una persona que arribava als 60 anys era esperar la mort. Ara l'esperança de vida mitjana ens regala uns 25 anys més. No és meravellós? No es tracta de donar sentit a la vida sinó més aviat d'experimentar-la amb plenitud.

Podem fer una autoavaluació de la nostra vida actual amb una pregunta senzilla ideada per l'organització Gallup (Escala d'autoavaluació de Cantril). Imaginem una escala amb esglaons numerats del 0 al 10, en què quan més amunt siguis, representa una millor vida. La pregunta és, ¿en quin esglaó diries que personalment sents que et trobes en aquest moment? El gran objectiu d'aquests 25 anys extres hauria de ser trobar-se la majoria de dies a dalt de tot. La manera d'aconseguir-ho ja és una qüestió molt personal.

L'origen de l'univers

El Big-Bang és l'esclat del punt de matèria i el moment de l'origen de l'univers, de l'espai i del temps que va passar fa uns 13.800 milions d'anys. Tot estava unit i això demostra d'alguna manera que tot i tothom està interconnectat. Abans del Big-Bang hi havia el no-res. Nosaltres abans de néixer venim del no-res i quan morim tornem al no-res. És així com es tanca el cicle de la mota de pols d'estrelles en el temps que és la vida de cadascú. No hi ha res més. La nostra existència haurà representat el 0,00000000013% del total de la humanitat i en només tres generacions no serem ni el record d'un record.

La vida és un regal

En una entrevista del al neuròleg Joaquim Jubert del digital catorze.cat explica el que fa amb els seus pacients per a què s'adonin que la vida és un regal:

- Desplega un metre de paper, i li pregunta al pacient "els anys que té". Si respon per exemple trenta, tallaria al centímetre trenta. I li diu, "veus el tros viscut? doncs del zero al trenta ja el pots llençar. 

- Llavors li torna a preguntar al pacient "fins quant pensa viure". Si respon per exemple setanta-cinc, doncs talla el tros que va del trenta al setanta-cinc. I li pregunta de manera retòrica, d’això que et queda què coi en vols fer? Posa’t el metre a la cartera, al costat del carnet d’identitat, i cada any talla’n un centímetre. 

- El meu metre ja no el duc perquè l’he acabat: em vaig fixar que viuria fins als vuitanta-dos i en tinc vuitanta-tres, per tant, ja estic mort. I acaba amb l'exemple de l'escultor Domènec Fita que quan tenia vint-i-sis anys pintava a l’església de Betlem de Barcelona, va caure i sempre més va ser paraplègic. Ell, que a més va créixer a l’hospici, sense pare ni mare, fins que va morir als noranta-dos anys va dir que la vida era un regal.

Genial.

El parany de no tenir temps

Aprofita el temps de manera sàvia, és a dir de la millor manera possible. Cada dia tenim moltes oportunitats, però només una d'elles és la millor. Les millors oportunitats són les que ens porten cap el compliment de les nostres metes i són a elles a qui hem de dedicar-hi temps. No perdem el temps amb les coses urgents, deixant de banda les importants. És una qüestió de prioritats i si no posem atenció ens deixarem arrossegar per la tirania de les coses urgents. Depèn de cadascú ser amos del temps o convertir-nos en els seus esclaus. Proactiu o procrastrinador, tu esculls. Com diu el proverbi xinès 'excava el pou abans que tinguis set'.

[Font: Doce Pilares de Jim Rohn]

Memento Mori

Alguns generals romans tenien servents que els deien a les seves oïdes Memento Mori mentre eren adulats pel poble, una manera de mantenir els peus a terra, a no ser arrossegats per l'ego. I tenia també l'efecte de perdre la por a la inevitable mort.

Per als estoics, tenir por a la mort era una preocupació irracional. Igual que no ens lamentem tot el temps passat abans del nostre naixement, no hauríem de lamentar que existirà un temps igual de llarg després de la nostra mort. Al morir, simplement retornem al mateix estat que teníem abans de néixer.

De fet, hem d'entendre que la mort és un procés, que morim una mica cada dia. O com deia Sèneca, mentre existim la mort no hi és present, i quan la mort es presenta, nosaltres ja no existim. Recordem sense por que algun dia morirem i agraïm el gran regal que representa despertar-nos cada dia.

[Font: Invicto, Marcos Vázquez]

Han coincidit al món diferents espècies humanes

Han trobat restes d'una nova espècie humana a Israel i recordo haver llegit a Sàpiens de Yuval Noah Harari que des de fa dos milions d'anys fins fa uns 10.000 anys, al món hi van viure, en el mateix moment, almenys sis espècies humanes diferents (sàpiens, neandertals, denisovans, soloensis, floresiensis, etc.). 

I en venen al cap tres reflexions:

1. Sembla evident que l'espècie humana que ha sobreviscut fins ara ha estat la més violenta.
2. Tinc curiositat pel què diria la religió si avui quedés algun exemplar viu d'una altra espècie humana.
3. És obvi que els sàpiens seran els propers que s'extingiran.

Homo de Nesher Ramla

La vida tendeix a buscar l'equilibri

I si tu t'aproximes a un extrem, succeirà alguna cosa per ajudar a equilibrar-te. Per això, res del que et passi a la vida, no t'espanti mai. Res roman immòbil, permet que la vida flueixi. No li donis tanta importància ni a les coses bones ni a les dolentes que succeeixin. Simplement gaudeix d'allò que vius a cada moment sense pretendre retenir res. Tot passarà, sigui bo o dolent. 

[Rut Nieves, Cree en ti]

L'ordre de la vida

 SER ⇒ FER ⇒ TENIR

Sovint les persones volen alterar l'ordre de la vida. Vols tenir alguna cosa per fer alguna cosa i llavors seràs algú. L'ordre no funciona així. Primer has de convertir-te en la persona que vols ser, fer el que has de fer per poder tenir el que vols tenir.

Kairós vs Cronos

Els grecs tenien dues paraules per referir-se al temps, cronos o temps quantitatiu, cronològic o seqüencial, i kairós o temps qualitatiu indeterminat i especial, com a moment precís, adequat i oportú.

El temps cronos ens obliga i estressa a "haver de fer" coses mentre que el temps kairós ens persuadeix i inspira aquí i ara a "voler fer" coses. 

El temps cronos es perd, en canvi el temps kairós te'l trobes.

Una vida amb sentit

La felicitat consisteix a veure la teva vida en conjunt com una cosa que té sentit i val la pena. Una vida amb sentit, encara que estiguem enmig de les penúries, pot ser extremadament satisfactòria, mentre que una vida sense sentit, per molt confortable que sigui, és un calvari. Tal com ho va formular Nietzsche, si tu tens un perquè viure, pots suportar gairebé qualsevol com.

[Font: Sàpiens, Noah Yuval Harari]

Hic et nunc

Res ha ocorregut en el passat; va ocórrer a l'ara. Res ocorrerà mai en el futur; ocorrerà a l'ara. [El Poder del ahora, Eckhart Tolle]

Dit d'una altra manera, el passat és un record i el futur és pura imaginació, i que l'únic que existeix de veritat és el present, aquí i ara. Una evidència que ens consta de veure.

Preguntes que es fan els humans des de temps immemorial

Qui soc jo? 

Què hauria de fer, en aquesta vida?

Quin sentit té, la vida?

 Són preguntes que no es fa la mongetera que té clar el seu dharma.

Decisions encertades o errònies

Cada dia prenem unes 35.000 decisions i no som conscients de la majoria d'elles. 

Per saber si són encertades o errònies, només cal observar-ne els resultats que tenim.

Si no t'agrada la teva vida

Si no t'agrada la teva vida, llavors pregunta't: "Quin petit canvi podria fer que faria la meva vida una mica millor?" Posa't les expectatives tan baixes que siguin molt fàcils de complir, qualsevol banalitat o detall encara que et sembli que no és important. I fes-ho. Fes-te això durant un mes i comprovaràs l'impacte positiu potencial que tindrà la teva vida.

[El Mètode Bullet Journal]

Slow life

El moviment Slow Life (viure lentament) és una filosofia de vida, una manera d'entendre el món que ens envolta i la manera de viure el dia a dia. Com el seu nom indica, significa viure sense presses per gaudir de cada acció en tot moment. Es pot estendre a tots els àmbits de la vida (com el menjar, el vestir, l'educació. els viatges o el sexe...) i també a les ciutats, les anomenades Slow Cities (ciutats lentes) que no han de tenir més de 50.000 habitants i que apostin per millorar la qualitat de la gent amb un ritme de vida desaccelerat i de tranquil·litat mitjançant la promoció d'un equilibri entre la modernitat i la tecnologia amb la tradició, així com el fet de creure en el petit comerç i en els productes de temporada i ecològics. A Catalunya tenim tres ajuntaments adherits a aquest moviment, Begues, Begur i Pals, i jo tinc la sort de viure-hi en un d'aquests (https://www.cittaslow.es/). Com diu la dita, a poc a poc es va lluny!

Em sento a gust amb aquesta etiqueta de viure la vida amb calma. De fet jo sempre m'he aixecat amb el temps més que suficient per esmorzar amb tranquil·litat abans d'anar a treballar. 

Veure la llum

Per més ràpid que vagi la llum, sempre es troba que la foscor ha arribat abans i estava esperant-la. Simplement és així.

Mira al cel

A vegades la vida et colpeja amb un totxo al cap. No perdis la fe.

Una frase poc coneguda de l'inventor del futur Steve Jobs, † 5/10/2011. No perdre la fe es podria interpretar de dues maneres: de manera positiva per donar ànims, o també com a advertència negativa que el pitjor està per venir. Cadascú escull.

No ens emportem res d'aquest món

Un home va preguntar a un altre, quan va morir un amic comú:
--Ha deixat gaire?
El seu amic va respondre:
--Ho ha deixat tot.

Saturn devorant un fill

La primera vegada que vaig veure el quadre 'Saturn devorant un fill' devia tenir uns tres o quatre anys i des de llavors no me l'he tret del cap. Era a casa d'una veïna, l'única que tenia pels voltants i que estava a uns tres-cents metres de casa meva però que a mi em semblava l'altra punta del món. Era tot un repte anar-hi caminant tot sol. Suposo que travessar aquell camí de terra era tot una aventura, on m'hi podia trobar sargantanes, formigues, escarabats i altres animalons. A més, al final sempre tenia un premi en forma de xocolata o fins i tot col i patata (sí, amb aquella edat ja m'agradava la verdura) que aquesta veïna em donava per la meva visita.

Recordo com si fos avui aquella imatge tipus gore penjada en el passadís d'aquella casa perquè m'inquietava molt. Quan entrava sempre alçava els ulls cap amunt, amb una barreja de curiositat i per comprovar que aquell home que es menjava un nen continuava encara a la paret.

Vaig estar molt de temps obsessionat amb aquell caníbal amb la boca oberta i els ulls en blanc, agafant per la cintura un nen sense cap i ple de sang. Aquesta truculenta imatge no me l'he tret mai del cap.

Més tard vaig entendre que l'art té les seves rareses i que era una reproducció del famós quadre "Saturn devorant un fill", una pintura mural adquirida per Francisco Goya i que actualment es troba exposat en el Museu del Prado. L'escena representa al déu Cronos (Saturn en la mitologia romana) en l'acte de devorar a un dels seus fills, cosa habitual que feia amb els fills acabats de nàixer pel temor a ser destronat per algun d'ells. 

Aquest quadre va cridar també l'atenció del mateix Freud, que va trobar que estava relacionat amb la malenconia i la destrucció, i des del punt de vista de la psicoanàlisi figurava -com no- la impotència sexual. En fi, torno a recordar que jo només tenia 3 o 4 anys. 

Anys després, vaig veure una pel·lícula que es deia "Holcausto caníbal" que la vaig trobar familiar. I ja més recent, quan vaig veure "El Silenci dels Anyells", vaig entendre a la primera el trauma que va tenir la pobre Clarice en escoltar els crits dels corders quan els mataven.