Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La vida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La vida. Mostrar tots els missatges

27 de juny de 2021

Memento Mori

Alguns generals romans tenien servents que els deien a les seves oïdes Memento Mori mentre eren adulats pel poble, una manera de mantenir els peus a terra, a no ser arrossegats per l'ego. I tenia també l'efecte de perdre la por a la inevitable mort.

Per als estoics, tenir por a la mort era una preocupació irracional. Igual que no ens lamentem tot el temps passat abans del nostre naixement, no hauríem de lamentar que existirà un temps igual de llarg després de la nostra mort. Al morir, simplement retornem al mateix estat que teníem abans de néixer.

De fet, hem d'entendre que la mort és un procés, que morim una mica cada dia. O com deia Sèneca, mentre existim la mort no hi és present, i quan la mort es presenta, nosaltres ja no existim. Recordem sense por que algun dia morirem i agraïm el gran regal que representa despertar-nos cada dia.

[Font: Invicto, Marcos Vázquez]

25 de juny de 2021

Han coincidit al món diferents espècies humanes

Han trobat restes d'una nova espècie humana a Israel i recordo haver llegit a Sàpiens de Yuval Noah Harari que des de fa dos milions d'anys fins fa uns 10.000 anys, al món hi van viure, en el mateix moment, almenys sis espècies humanes diferents (sàpiens, neandertals, denisovans, soloensis, floresiensis, etc.). 

I en venen al cap tres reflexions:
  1. Sembla evident que l'espècie humana que ha sobreviscut fins ara ha estat la més violenta.
  2. Tinc curiositat pel què diria la religió si avui quedés algun exemplar viu d'una altra espècie humana.
  3. És obvi que els sàpiens seran els propers que s'extingiran.
Homo de Nesher Ramla

22 de maig de 2021

La vida tendeix a buscar l'equilibri

I si tu t'aproximes a un extrem, succeirà alguna cosa per ajudar a equilibrar-te. Per això, res del que et passi a la vida, no t'espanti mai. Res roman immòbil, permet que la vida flueixi. No li donis tanta importància ni a les coses bones ni a les dolentes que succeeixin. Simplement gaudeix d'allò que vius a cada moment sense pretendre retenir res. Tot passarà, sigui bo o dolent. 
[Rut Nieves, Cree en ti]

L'ordre de la vida

 SER ⇒ FER ⇒ TENIR

Sovint les persones volen alterar l'ordre de la vida. Vols tenir alguna cosa per fer alguna cosa i llavors seràs algú. L'ordre no funciona així. Primer has de convertir-te en la persona que vols ser, fer el que has de fer per poder tenir el que vols tenir.

11 de maig de 2021

Kairós vs Cronos

Els grecs tenien dues paraules per referir-se al temps, cronos o temps quantitatiu, cronològic o seqüencial, i kairós o temps qualitatiu indeterminat i especial, com a moment precís, adequat i oportú.
El temps cronos ens obliga i estressa a "haver de fer" coses mentre que el temps kairós ens persuadeix i inspira aquí i ara a "voler fer" coses. 
El temps cronos es perd, en canvi el temps kairós te'l trobes.

5 d’abril de 2021

Una vida amb sentit

La felicitat consisteix a veure la teva vida en conjunt com una cosa que té sentit i val la pena. Una vida amb sentit, encara que estiguem enmig de les penúries, pot ser extremadament satisfactòria, mentre que una vida sense sentit, per molt confortable que sigui, és un calvari. Tal com ho va formular Nietzsche, si tu tens un perquè viure, pots suportar gairebé qualsevol com.
[Font: Sàpiens, Noah Yuval Harari]

26 de desembre de 2020

Hic et nunc

Res ha ocorregut en el passat; va ocórrer a l'ara. Res ocorrerà mai en el futur; ocorrerà a l'ara. [El Poder del ahora, Eckhart Tolle]
Dit d'una altra manera, el passat és un record i el futur és pura imaginació, i que l'únic que existeix de veritat és el present, aquí i ara. Una evidència que ens consta de veure.

19 de desembre de 2020

Preguntes que es fan els humans des de temps immemorial

Qui soc jo? 
Què hauria de fer, en aquesta vida?
Quin sentit té, la vida?
 Són preguntes que no es fa la mongetera que té clar el seu dharma.


11 de desembre de 2020

Decisions encertades o errònies

Cada dia prenem unes 35.000 decisions i no som conscients de la majoria d'elles. 
Per saber si són encertades o errònies, només cal observar-ne els resultats que tenim.

25 de novembre de 2020

Si no t'agrada la teva vida

Si no t'agrada la teva vida, llavors pregunta't: "Quin petit canvi podria fer que faria la meva vida una mica millor?" Posa't les expectatives tan baixes que siguin molt fàcils de complir, qualsevol banalitat o detall encara que et sembli que no és important. I fes-ho. Fes-te això durant un mes i comprovaràs l'impacte positiu potencial que tindrà la teva vida.
[El Mètode Bullet Journal]



19 d’octubre de 2020

Slow life

El moviment Slow Life (viure lentament) és una filosofia de vida, una manera d'entendre el món que ens envolta i la manera de viure el dia a dia. Com el seu nom indica, significa viure sense presses per gaudir de cada acció en tot moment. Es pot estendre a tots els àmbits de la vida (com el menjar, el vestir, l'educació. els viatges o el sexe...) i també a les ciutats, les anomenades Slow Cities (ciutats lentes) que no han de tenir més de 50.000 habitants i que apostin per millorar la qualitat de la gent amb un ritme de vida desaccelerat i de tranquil·litat mitjançant la promoció d'un equilibri entre la modernitat i la tecnologia amb la tradició, així com el fet de creure en el petit comerç i en els productes de temporada i ecològics. A Catalunya tenim tres ajuntaments adherits a aquest moviment, Begues, Begur i Pals, i jo tinc la sort de viure-hi en un d'aquests (https://www.cittaslow.es/). Com diu la dita, a poc a poc es va lluny!

17 d’octubre de 2020

Veure la llum

Per més ràpid que vagi la llum, sempre es troba que la foscor ha arribat abans i estava esperant-la. Simplement és així.

5 d’octubre de 2020

Mira al cel

A vegades la vida et colpeja amb un totxo al cap. No perdis la fe.

Una frase poc coneguda de l'inventor del futur Steve Jobs, † 5/10/2011. No perdre la fe es podria interpretar de dues maneres: de manera positiva per donar ànims, o també com a advertència negativa que el pitjor està per venir. Cadascú escull.

3 d’agost de 2020

No ens emportem res d'aquest món

Un home va preguntar a un altre, quan va morir un amic comú:
--Ha deixat gaire?
El seu amic va respondre:
--Ho ha deixat tot.

13 de juny de 2020

Saturn devorant un fill

Quan tenia 3 o 4 anys tenia per costum anar a casa d'una veïna que em donaven menjar. Suposo que travessar aquell camí de terra d'uns tres-cents metres que havia des de casa fins a la de la veïna devia ser tot una aventura, on em podia trobar sargantanes, formigues, escarabats i altres animalons. A més, al final sempre tenia un premi en forma de xocolata o fins i tot col i patata (sí, ja m'agradava la verdura).
Recordo com si fos avui que en aquella casa hi havia un quadre tipus gore que m'inquietava molt, que quan entrava sempre alçava els ulls cap amunt, amb una barreja de curiositat i per comprovar que aquell home que es menjava un nen continuava encara penjat a la paret.
Vaig estar molt de temps obsessionat amb aquell caníbal amb la boca oberta i els ulls en blanc, agafant per la cintura un nen sense cap i ple de sang. Aquesta truculenta imatge no me l'he tret mai del cap.
Més tard vaig entendre que l'art té les seves rareses i que era una reproducció del famós quadre "Saturn devorant un fill", una pintura mural adquirida per Francisco Goya i que actualment es troba exposat en el Museu del Prado. L'escena representa al déu Cronos (Saturn en la mitologia romana) en l'acte de devorar a un dels seus fills, cosa habitual que feia amb els fills acabats de nàixer pel temor a ser destronat per algun d'ells. 
Aquest quadre va cridar també l'atenció del mateix Freud, que va trobar que estava relacionat amb la malenconia i la destrucció, i des del punt de vista de la psicoanàlisi figurava -com no- la impotència sexual. En fi, torno a recordar que jo només tenia 3 o 4 anys. 
Anys després, vaig veure una pel·lícula que es deia "Holcausto caníbal" que la vaig trobar familiar. I ja més recent, quan vaig veure "El Silenci dels Anyells", vaig entendre a la primera el trauma que va tenir la pobre Clarice en escoltar els crits dels corders quan els mataven.

30 de maig de 2020

The white walkers

No és que winter is coming, sinó que els mateixos white walkers ja han creuat el mur d'aquesta societat malalta, consumista i insolidària que ens ha portat aquest sistema capitalista desbocat promogut per l'oligarquia d'uns estats que ens han demostrat que els seus polítics no serveixen per liderar res. Ha hagut de ser un simple virus qui ha fet evident la merda que supura per les escletxes de l'espai i el temps i qui ha precipitat una crisi econòmica i social que sens dubte ens canviarà la vida tal i com l'havíem conegut fins ara. Deixem una etapa fosca per entrar en una de nova que no sabem si serà de tenebres i de supervivència o potser (esperem) una oportunitat de millora del planeta Terra. Podria ser un gran moment que ens ha tocat viure per aprofitar i canviar la humanitat, de poder canviar el sistema abans que aquest ens canviï a nosaltres. Els resultats els veurem quan la majoria de la societat desperti, si desperta.
[M'han motivat les reflexions de Borja Vilaseca:  https://www.youtube.com/watch?v=vgNcRXxznhA]

Destrucció del mur, Joc de Trons

19 d’abril de 2020

Les tres etapes de la vida

No es pot tenir tot

Joves. Tenen tot el temps i l'energia, però no tenen diners.
Adults. Tenen diners i energia, però no tenen temps.
Vells. Tenen diners i temps, però no tenen energia.

El sentit de la vida

 Van preguntar a un ancià què havia après sobre el sentit de la vida.
"Bé, "he après que soc aquí a la Terra per ajudar els altres. 
El que encara no he entès és per què els altres són aquí".
[Yuval Harari]

La corba de la felicitat té forma de lletra U

El goig anímic de la infantesa i joventut va declinant a mesura que ens fem grans i prenem decisions, entre els 40 i els 50 ens sentim més infeliços que mai (“camí fixat, destí establert, portes tancades”, descriu Kieran Setiya), i a partir dels 50 o 60 anys el benestar puja.
La vellesa té premi: haver-se reconciliat amb un mateix.