- Predicador → Quan veiem amenaçades les nostres creences ens convertim en obstinats predicadors. Canviar d'opinió és un signe de debilitat.
- Fiscal → Quan detectem punts dèbils en el raonament dels altres ens convertim en fiscals atacants. Volem canviar l'opinió de l'altre intentem demostrar que s'equivoquen. Deixar que ens convencin és admetre la derrota.
- Polític → Quan volem guanyar-nos el públic ens convertim en polítics fanàtics i diem el que calgui per guanyar la seva aprovació. Donem un gir de 180 graus quan ens interessa.
4 de maig de 2022
Piénsatelo otra vez
Optimismo y salud
Algunes de les frases que he subratllat del llibre perquè m'han cridat l'atenció:
- L'autocontrol es l'aptitud per frenar de manera conscient els impetus, per esperar i retardar la gratificación immediata, amb la finalitat de perseguir un objectiu superior. Cal però, motivació i força de voluntat.
- El temperament de la persona modela la seva perspectiva de les coses. Davant "la botella de la vida" passa el mateix.
- Com més fills té una parella més infeliç és com a parella.
- Si no tens amb qui parlar, fes-ho amb el gos, amb una planta o sol. Parlar sol és molt sa.
- Somrius perquè estàs alegre i estàs alegre perquè somrius.
27 d’abril de 2022
La vida te está esperando
14 d’abril de 2022
La trampa de la felicidad
Llegit el llibre "La trampa de la felicidad" de Russ Harris. És un llibre de creixement personal des del punt de vista d'un psicòleg occidental, per tant, no embafa de misticisme oportunista. Està bé, sempre s'aprenen coses noves. I al final, cadascú es queda amb allò que millor li va a ell.
S I N O P S I
Et sents sol, avorrit, desgraciat, insegur o insatisfet i, malgrat tot, fas cara de felicitat, fingint que tot va bé? Si la resposta és afirmativa, tranquil, no ets l'únic! Els darrers estudis científics suggereixen que vivim presoners en un parany invisible: un cercle viciós en què com més lluitem per assolir la felicitat, més patim a llarg termini. Per sort, escapar de «el parany de la felicitat» és possible gràcies a una nova i innovadora psicoteràpia coneguda com a Teràpia de Compromís i Acceptació (ACT).
A través de sis poderosos principis, l'ACT permet bregar amb el dolor, vèncer els temors i construir una vida rica, plena i plena de sentit.
10 d’abril de 2022
Sense por
He llegit el llibre 'Sense por' del psicòleg Rafael Santandreu, un manual de les possibles conseqüències derivades de l'ansietat en forma de TOC i la seva sanació. I haig de dir que ara entenc el que tenia i que ja no tinc. Ho explico a continuació.
Jo m'he passat molts anys amb problemes respiratoris perquè se'm congestionava el nas i no podia dormir. Total, que em vaig enganxar a l'antic Vicks Nasal spray, un medicament que funcionava molt bé però que tenia un efecte secundari important: que el seu ús diari i perllongat en el temps inflamava les mucoses nassals i per tant a la llarga impedia encara més el pas de l'aire a través del nas. Vaig estar molts anys amb aquests problema. He anat canviant d'esprais, alternant-los amb diferents analgèsics, anticongestius i antihistamínics. Al final, la doctora de capçalera em va receptar un polvoritzador anomenat Budesonida Nasal, un glucocorticoides que serveix per reduir la inflamació de la mucosa. Tenia uns quants efectes secundaris però funcionava molt bé (el vaig utilitzar uns dos anys), però era evident que no era la solució al problema perquè atacava el símptoma i no la causa. I com qualsevol addicció, arriba un moment en què el medicament deixa de tenir efecte.
9 d’abril de 2022
Manifiesto para los héroes de cada día
Ha estat un plaer haver llegit aquest llibre de Robin Sharma. És tot un manual molt complet amb 101 capítols de com ser millor persona. De lectura fàcil i amena. El que més m'ha agradat és la manera de relatar de l'autor a través de les seves pròpies vivències. Transmet autenticitat i humilitat. És a través del seu exemple com millor s'aprèn i entra el seu missatge. Aquest llibre és sens dubte un referent del creixement personal que tornaré a rellegir de tant en tant.
7 de març de 2022
La bona vida
4 de març de 2022
La hija del Este
La tragèdia d'una jove testimoni de la caiguda moral de tot allò que ha representat el pilar fonamental de la seva vida: el seu pare i el seu país.
Maca, intel·ligent, extravertida, Ana té un gran futur per davant. És la millor alumna de la seva promoció de medicina a Belgrad i l'orgull del seu pare, el general Ratko Mladic, a qui ella adora. Una nit, de tornada d'un viatge de final de curs a Moscou i amb tan sols 23 anys, Ana Mladic agafa la pistola predilecta del seu pare i pren una decisió que marcarà la vida de la família per sempre.
Què va passar a Moscou? Va veure l'Anna l'altra cara del seu pare, per a ella un heroi, per a molts un criminal de guerra? La tragèdia d'Ana Mladic confereix una dimensió familiar, real i propera al terrible drama de la guerra dels Balcans, l'última contesa europea i el rerefons d'aquesta absorbent novel·la.
La filla de l'Est es nodreix de dades verídiques, entrellaçades amb rumors i conjectures, un híbrid de realitat i ficció amb una àmplia galeria de personatges com Slobodan Miloševic i Radovan Karadžic, en què Clara Usón combina diverses veus narratives i conjuga la investigació rigorosa amb la cultura popular per reflexionar sobre el nacionalisme extrem i la manipulació política. Amb saviesa profunda, La filla de l'Est hilvana la tradició de l'epopeia amb la història recent i ens mostra que en determinades circumstàncies la decisió de no prendre partit és, potser, la que més compromet.
22 de febrer de 2022
La mort del comanador
3 de febrer de 2022
El poder positivo de las emociones negativas
L'autor analitza vuit emocions negatives que podem tenir en qualsevol moment de la nostra vida o fins i tot del dia. Tothom vol ser feliç, és la frase inicial de la introducció, però les emocions negatives són apropiades per apreciar, aprendre i valorar la teva pròpia felicitat. Aquestes vuit emocions fosques són aquestes:
1. La tristesa: és una expressió de l'amor i d'autocompassió, una forma d'autoprotecció i d'alliberament davant del dolor, ens genera claredat i consciència, ens ajuda a acceptar ajuda dels altres i és el preàmbul de la felicitat.
2. L'ansietat: és una antena emocional que ens dona seguretat i prosperitat, com una alarma natural per predir els possibles problemes o perills, ens prepara pel canvi, ens fa ser prudents en tenir una preocupació lleu i ens serveix per conduir-nos amb audàcia cap el desconegut.
4. La culpa: com un esperó o força motivadora si sabem canalitzar-la per esmenar les nostres conductes i ser millors persones. Ens motiva a actuar basant-nos en la possibilitat de ser castigats i pels ideals o principis universals morals.
5. L'enveja: de gran poder transformador si sabem passar de la corrosiva enveja viciosa cap a l'enveja emulativa (coneguda com enveja sana), ens indueix cap al nostre creixement personal i ens anima a perseguir cada vegada metes més elevades.
6. L'avorriment: per trencar barreres mentals i alliberar-nos de les nostres idees preconcebudes que ens lliguen a allò mundà. Ens allibera de les nostres càrregues i ens permet descobrir-nos a nosaltres mateixos.
8. El patiment: tots patim en algun moment de la nostra vida i acostuma a estar relacionat amb les set emocions anteriors. Com deia Nietzche "el que no ens mata ens fa més forts". Hem de veure el patiment com un viatge: la partida (la por al desconegut per sofrir), la iniciació (el viatge del sofriment ple de proves) i el retorn (arribar a la superació, cansat per transformat).
17 de gener de 2022
Pensar rápido, pensar despacio
En resum, he après aspectes molt interessants que desconeixia però reconec també que han hagut moments d'avorriment degut al seu nivell tècnic i superior per a la meva capacitat cognitiva. Només per la reflexió cap al final del llibre de si controles el temps, augmentes la felicitat, ja hauria valgut la pena. És a dir, la qüestió és que tots podem organitzar-nos la nostra vida de tal manera que puguem trobar temps a coses que ens agradi fer. I en cas contrari, el millor que podem fer és replantejar-nos l'actual modus vivendi abans que sigui massa tard.
19 de desembre de 2021
Pensa, és gratis
13 de desembre de 2021
Les casualitats no existeixen
He acabat de llegir "Las casualidades no existen" de Borja Vilaseca i he pogut verificar que és un llibre extraordinari, de gran qualitat, claredat i contingut. Sempre amb aquell relat amè propi del seu autor. Un assaig complet de 275 pàgines per introduir-nos i aprofundir en el món de l'espiritualitat. Puc dir que aquest llibre ha escalat a la primera posició dels meus llibres motivadors preferents. I si algú em demana que li recomani llibres sobre autoconeixement, sens dubte és aquest. I ara em sento una mica amb dol per haver-lo acabat. Aviat el tornaré a llegir per tornar a gaudir-lo.
El llibre s'estructura en tres parts. Comença amb el tema de la religió, continua amb el despertar de la consciència i acaba amb l'espiritualitat. M'ha agradat força el conte del cap i els tres empleats on es resumeixen les tres actituds més habituals que ens podem trobar a la feina i a la vida en general. Segurament hi trobaràs alguna semblança amb la teva realitat.
Faig esment d'algunes de les frases que he trobat que m'han cridat l'atenció:
- Fa uns tres mil cent anys el profeta iraní Zaratustra va introduir en la narrativa religiosa els conceptes "cel" i "infern", que avui en dia en continuen vigents.
- En estar tan desconnectats de la nostra dimensió espiritual, la religió s'ha convertit en el gran placebo de la humanitat.
- El cristianisme fomenta clarament el borreguisme. De fet, està molt present en el seu discurs.
- La majoria de nosaltres segueix atrapat per una neurosi molt subtil: creure que el que pensem és real.
- Tots som uns maltractadors de la realitat, la critiquem constantment i poques vegades l'acceptem tal com és.
- L'única raó per la qual no estem tancats en un manicomi és perquè som masses.
- La mort d'un ésser estimat és un toc d'atenció, un recordatori que la nostra existència té data de caducitat i una invitació per reflexionar sobre la nostra manera de viure.
10 de desembre de 2021
El viaje a la felicidad
- Absència de desaprenentatge. Les creences i conviccions interioritzades a través de l'entorn i que no han estat sotmeses a l'anàlisi de l'experimentació són un llast de la felicitat.
- Recurs a la memòria grupal. Cal qüestionar les instruccions grupals, cal filtrar escrupolosament totes les instruccions inspirades en la memòria grupal, per possible presència de virus letals o associacions infundades.
- Interferència amb els processos automatitzats. No s'ha d'interferir en allò que ja funciona. És absurd pretendre que els recursos assignats a la gestió dels processos conscients i discrecionals (només un 5%) hagin d'utilitzar-se en processos automatitzats o que es puguin automatitzar.
- Predomini de la por. De la mateixa manera que la bellesa és absència de dolor, la felicitat és, primordialment, l'absència de por. Sense l'emoció de por, podem aprofundir en les relacions interpersonals.
- Mutacions lesives. Tots som mutants, alguns més que altres (en tenim unes tres-centes mutacions). És una càrrega heretada la compensació de la qual, en el millor dels casos, distreu recursos d'altres funcions necessàries i que poden obstaculitzar el benestar.
- Desgast i envelliment. L'ésser humà té un desgast, una espècie d'obsolescència programada que és distinta per a cada organisme, cosa que exigeix una diferenciació individual en les capacitats regeneratives.
- Exercici abjecte del poder polític. La persistència de sistemes no democràtics i la presència de governs corruptes incideix molt significativament sobre els índex de felicitat. [Opinió meva: no és el mateix viure a un país políticament avançat com Dinamarca que a la corrupta i poc democràtica Espanya]
- Estrès imaginat. A diferència de la resta d'animals, els humans es poden estressar i augmentar els nivells d'ansietat simplement a través de la imaginació.
- Emoció al començament i final de projecte. Trobar l'emoció és fonamental en el que fem. Sense emoció, la resta de valors no tenen valor.
- Manteniment i atenció al detall. És necessari dedicar més recursos al manteniment i menys a la inversió. Cal diferenciar el que és essencial del que és important. Per veure el bosc, abans cal veure l'arbre. Els detalls són importants.
- Gaudiment de la recerca i l'expectativa. Cerquem constantment allò que no veuen els altres. En la recerca i l'expectativa radica la felicitat. Ser creatius. El plaer, el benestar i la felicitat resideixen en el procés de recerca i no tant en la consecució del bé desitjat.
- Relacions personals. Les relacions interpersonals tenen un gran impacte en la felicitat. En quant a l'amor, la bellesa és un indicador de salut. I el rostre és el primer en què ens fixem. La cara reflecteix quasi totes les malalties ocasionals o de l'entorn, també els trastorns genètics. La bellesa és absència d'error.
29 de novembre de 2021
Espiritualidad y vida cotidiana
26 de novembre de 2021
El llop estepari
- Una introducció a càrrec del nebot de la dona que li lloga la seva habitació, que presenta les anotacions del protagonista sota el tema de "El manuscrit trobat".
- La primera part d'aquestes notes, titulada "Anotacions de Harry Haller", Només per a bojos
- Un "Tractat del llop estepari", No per qualsevol, en què s'analitza la complexa psicologia del protagonista des d'un punt de vista extern.
- La segona i última part de les "Anotacions de Harry Haller", Només per a bojos
A mesura que la novel·la avança, la distinció entre realitat i somni desapareix, sobretot en el metafòric "Teatre Màgic", on les grans preocupacions de la seva vida es desintegren mentre participa una sèrie de fantasies que només existeixen en la seva ment.
23 de novembre de 2021
El viaje al amor
- L'antítesi de l'amor no és l'odi, sinó el menyspreu.
- La rata que llepa amb freqüència al fill el converteix en un individu més amable i segur de sí mateix. Un toc d'atenció per a les mares poc pròdigues en petons i carícies! I ho remata dient que els nens maltractats d'avui són els pares irresponsables de demà.
- L'ansietat de la separació activada per l'abandó té efectes equivalents als del temor a la mort o l'estat emocional previ al suïcidi, tant en els nens com en els adults.
- Els gens determinen la conducta potencial i l'entorn pot modelar la pràctica del comportament. I el cervell de l'home i de la dona és diferent, per això quan els homes senten atracció física, també senten impuls sexual, en canvi les dones poden sentir-se atrets físicament i no tenir desig sexual. O que les dones tendeixen a sentir-se atretes pels homes que les fan riure, mentre que als homes els agraden les dones que els riuen les gràcies.
- Els majors de seixanta-cinc anys són més feliços per un doble motiu: la mida més gran de l'arxiu que sustenta la capacitat metafòrica, així com la lògica codificació i sofisticació de les darreres experiències amoroses per a què puguin superar a les primeres.
- Els cossos simètrics resulten, definitivament, més atractius per a la majoria d'animals, inclosos els humans.
- El gran secret de l'evolució ha estat intuir el que els altres pensaven per poder sobreviure.
4 de novembre de 2021
El vendedor más grande del mundo
- Pergamí 1: avui començo una nova vida.
- Pergamí 2: saludaré aquest dia amb amor en el meu cor.
- Pergamí 3: persistiré fins aconseguir l'èxit.
- Pergamí 4: soc el miracle més gran de la natura.
- Pergamí 5: viuré aquest dia com si fos l'últim.
- Pergamí 6: avui seré l'amo de les meves emocions.
- Pergamí 7: em riure del món.
- Pergamí 8: avui multiplicaré el meu valor en un cent per cent.
- Pergamí 9: faré realitat els meus somnis, plans i metes a través de l'acció.
- Pergamí 10: demanaré ajuda a a Déu per a què em guiï.
31 d’octubre de 2021
Despertando al gigante interior
En relació al món de les emocions diu aquestes són una verdadera brúixola interna que senyala les accions que hem de portar a terme per aconseguir els nostres objectius. Diu també que en el fons de tota pertorbació emocional que sentim amb un altre ésser humà sempre trobarem una pertorbació d'una regla o valor. En qualsevol moment en què ens trobem en un estat emocional intens, quan experimentem fortes sensacions de dolor o de plaer, qualsevol cosa singular que succeeixi de forma consistent quedarà vinculada neurològicament. I que cada vegada que experimentem una quantitat significativa de dolor o plaer, el nostre cervell busca la causa i la registra en el sistema nerviós, per permetre'ns així prendre millors decisions respecte a què fer en el futur.
Diu que sovint creiem que les circumstàncies controlen les nostres vides, i que l'ambient ens ha configurat tal i com som. Una gran mentida. No són les circumstàncies de les nostres vides les que ens configuren, sinó les creences sobre el que signifiquen aquestes circumstàncies.
M'ha agradat molt l'anomenada "síndrome Niàgara" en què la vida és com un riu, on ens sentim arrossegats pel corrent, pels esdeveniments, els temors, els reptes. Fins que un bon dia ens desperta l'estrèpit de l'aigua, per descobrir que ens trobem a pocs metres de les cascades del Niàgara, en un bot sense rems. I ja és massa tard per fer res.
També m'ha agradat la "metàfora de les quatre estacions" per quan les coses van malament i la gent pensa que això durarà per sempre. En aquest cas planteja tractar la vida amb les seves estacions i per tant és cíclica. Al final, la primavera sempre torna.
30 d’octubre de 2021
Amar lo que es
Un llibre de Byron Katie on ens explica el seu secret per resoldre a través de la indagació qualsevol problema causat per uns pensaments distorsionadors. Ella parla d'escriure allò que ens causa dolor en un full que anomena "El Treball" i a partir d'aquí fer-se quatre preguntes molt simples més la inversió a la resta de judicis. De fet, la indagació a través de preguntes es basa en contrastar les nostres creences que suposem que són veritats i en el poder de l'acceptació de la realitat i la no resistència pròpia de la natura. El món és com és, t'agradi o no, igual com el gos borda i el gat miola.
Les quatre preguntes de la indagació són aquestes:
- És això veritat? Si la resposta és no, passa a la tercera pregunta. Si la resposta és sí, cal preguntar-se la realitat d'aquesta situació. Reflexions:
- Tinc alguna raó no estressant i sensata per mantenir aquesta mentida?
- Pensar que algú "hauria de o no hauria de..." és no acceptar la realitat.
- Voler que els altres canviïn no depèn de nosaltres i insistir en això és font de tensió.
- Tinc l'absoluta certesa que això és veritat? La resposta la donarà la teva pròpia veu interior a través del desaferrament de la falsa creença. Si encara penses que és veritat:
- Adona't i accepta que en la realitat només hi ha el que és, tal com és i en aquest moment.
- Afegeix a la teva afirmació inicial "i això significa que..." per aclarir com interpretes el fet.
- Pregunta't que creus que tindries si la realitat cooperés plenament amb tu?
- Pregunta't que és el pitjor que podria passar?
- Si continues convençut de la teva afirmació, examina les proves que tens sobre això.
- Com reacciono quan tinc aquest pensament? Amb aquesta pregunta advertim la causa i l'efecte interiors. Per adonar-te de la pertorbació que et causa el pensament i que abans del pensament no existia la tensió. Hem de comprendre el que és veritat a través de la consciència perquè el pensament ens abandoni (sense intentar renunciar a ell). Puc trobar una raó que no sigui estressant per mantenir aquest pensament?
- Qui seria sense aquest pensament? Com et sentiries amb o sense la teva història i reflexiona què prefereixes. La resposta ens podria deixar sense identitat i un estat mental sa per comprendre la sort que tenim de viure.