Piénsatelo otra vez

Parla com si tinguessis raó i escolta com si estiguessis equivocat.

(Adam Grant)

El llibre 'Piénsatelo otra vez' d'Adam Grant és una font de reflexió i aprenentatge. Resumir un llibre de 350 pàgines és un error garantit. Únicament puc senyalar allò que a mi m'ha fet reflexionar més i pensar-m'ho una altra vegada. Per començar, la frase de dalt que vaig llegir en la sinopsis la tinc guardada com un mantra en el meu cervell. I és clar, les identitats que podem adoptar en un diàleg. En aquest cas, quan parlem i pensem, quasi sempre imitem la típica actitud de tres professionals molt diferents entre sí i tenim una d'aquestes identitats:

• Predicador → Quan veiem amenaçades les nostres creences ens convertim en obstinats predicadors. Canviar d'opinió és un signe de debilitat.
• Fiscal → Quan detectem punts dèbils en el raonament dels altres ens convertim en fiscals atacants. Volem canviar l'opinió de l'altre intentem demostrar que s'equivoquen. Deixar que ens convencin és admetre la derrota.
• Polític → Quan volem guanyar-nos el públic ens convertim en polítics fanàtics i diem el que calgui per guanyar la seva aprovació. Donem un gir de 180 graus quan ens interessa.

El resultat és que acabem tan obsessionats amb predicar que tenim raó, fiscalitzar a qui s'equivoca i politequejar per trobar suports que no ens prenem la molèstia d'escoltar i reconsiderar els nostres propis punts de vista. És una realitat que, respecte als nostres coneixements i opinions, moltes vegades preferim sentir-nos bé encara que estiguem equivocats. Ens costa tant canviar d'opinió perquè és més fàcil opinar que escoltar.

La millor opció és adoptar el mode científic més centrats en comprendre i aprendre que en discutir i convèncer. De ser capaços de reconsiderar i actualitzar els nostres punts de vista a partir de les noves dades que apareguin. Per al científic, canviar d'opinió és senyal d'integritat intel·lectual; deixar que ens convencin és apropar-nos a la veritat; i canviem d'idea quan ens trobem amb un procés lògic més exacte i dades més sòlides. Així doncs, si volem prendre decisions intel·ligents, pensem com científics.

Optimismo y salud

El llibre "Optimisme y salud" del Dr. Luis Rojas Marcos ens parla, com diu el seu títol, sobre la influència que té l'optimisme sobre la nostra salut. Fa uns dos mil anys que el poeta romà Juvenal ja intuïa que la ment i el cos es troben relacionats. I avui en dia no tenim cap dubte que la nostra manera de pensar determina la nostra salut física. L'experiència de l'autor en el camp de la medicina i la psiquiatria li ha permès confirmar que la forma de percebre i interpretar les situacions que la vida ens planteja exerceix un immens poder sobre les nostres emocions, decisions, conductes i judicis. I que per gaudir d'una vida saludable i completa, no és suficient curar els mals sinó que és igualment important conèixer i enfortir els aspectes favorables de la nostra naturalesa, que ens ajudin a motivar-nos a superar els reptes i aconseguir les nostres metes.

Algunes de les frases que he subratllat del llibre perquè m'han cridat l'atenció:

• L'autocontrol es l'aptitud per frenar de manera conscient els impetus, per esperar i retardar la gratificación immediata, amb la finalitat de perseguir un objectiu superior. Cal però, motivació i força de voluntat.
• El temperament de la persona modela la seva perspectiva de les coses. Davant "la botella de la vida" passa el mateix.
• Com més fills té una parella més infeliç és com a parella.
• Si no tens amb qui parlar, fes-ho amb el gos, amb una planta o sol. Parlar sol és molt sa.
• Somrius perquè estàs alegre i estàs alegre perquè somrius.

La vida te está esperando

He llegit 'La vida te está esperando' de Javier Iriondo, una història de transformació personal de la qual en pots aprendre molt. Abans de tot haig de dir és que el llibre no és apte per a persones sensibles: mai havia plorat tant amb un llibre! És un llibre especial, capaç de fer-te sentir grans emocions, especialment si has viscut un cas semblant. Des del primer moment he empatitzat amb la protagonista perquè em resultava molt propera. En major o menor grau, ¿qui no ha passat en algun moment per algun problema de salut greu i/o alguna crisi existencial? Patir un ensurt greu ens pot aportar el gran benefici de la transformació personal. Quan fas el clic mental veus la vida amb uns altres ulls. Simplement sents un enorme agraïment de ser viu avui, aquí i ara.

El llibre tracta la història d'una noia, Sofia, que aparentment té una bona vida, però no acaba de sentir-se satisfeta ni feliç, com si li faltés alguna cosa. De sobte, quan veu de prop la mort, tot canvia. Precisament quan tot s'ensorra és quan aprèn a viure. Clar que té la fortuna de trobar-se una persona,  Maya, una dona amb més saviesa que Sòcrates, juntament amb una altra persona, Nacho, que és la bondat personificada. Gràcies a aquestes dues persones aprendrà a viure el present i a distingir entre el que sembla important i el que realment ho és. Quan et quedes sense futur, l'únic que et queda és el present. I és llavors quan estàs preparat per trobar allò que et faltava: el sentit a la vida i la plenitud personal.

La trampa de la felicidad

Llegit el llibre "La trampa de la felicidad" de Russ Harris. És un llibre de creixement personal des del punt de vista d'un psicòleg occidental, per tant, no embafa de misticisme oportunista. Està bé, sempre s'aprenen coses noves. I al final, cadascú es queda amb allò que millor li va a ell.

S I N O P S I

Et sents sol, avorrit, desgraciat, insegur o insatisfet i, malgrat tot, fas cara de felicitat, fingint que tot va bé? Si la resposta és afirmativa, tranquil, no ets l'únic! Els darrers estudis científics suggereixen que vivim presoners en un parany invisible: un cercle viciós en què com més lluitem per assolir la felicitat, més patim a llarg termini. Per sort, escapar de «el parany de la felicitat» és possible gràcies a una nova i innovadora psicoteràpia coneguda com a Teràpia de Compromís i Acceptació (ACT).

A través de sis poderosos principis, l'ACT permet bregar amb el dolor, vèncer els temors i construir una vida rica, plena i plena de sentit.

Sense por

He llegit el llibre 'Sense por' del psicòleg Rafael Santandreu, un manual de les possibles conseqüències derivades de l'ansietat en forma de TOC i la seva sanació. I haig de dir que ara entenc el que tenia i que ja no tinc. Ho explico a continuació.

Jo m'he passat molts anys amb problemes respiratoris perquè se'm congestionava el nas i no podia dormir. Total, que em vaig enganxar a l'antic Vicks Nasal spray, un medicament que funcionava molt bé però que tenia un efecte secundari important: que el seu ús diari i perllongat en el temps inflamava les mucoses nassals i per tant a la llarga impedia encara més el pas de l'aire a través del nas. Vaig estar molts anys amb aquests problema. He anat canviant d'esprais, alternant-los amb diferents analgèsics, anticongestius i antihistamínics. Al final, la doctora de capçalera em va receptar un polvoritzador anomenat Budesonida Nasal, un glucocorticoides que serveix per reduir la inflamació de la mucosa. Tenia uns quants efectes secundaris però funcionava molt bé (el vaig utilitzar uns dos anys), però era evident que no era la solució al problema perquè atacava el símptoma i no la causa. I com qualsevol addicció, arriba un moment en què el medicament deixa de tenir efecte. 

Al final vaig fer com una espècie d'autoteràpia. Primer, adonant-me que així no podia continuar així, que no anava bé, que amb aquest problema no arribaria a vell. Després, encara que ho passés malament, reduint la dosi i mica a mica eliminant tots els medicaments fins a utilitzar únicament utilitzava aigua de mar. I finalment, adonant-me que la causa del problema era l'ansietat, és a dir que era jo mateix qui me la provocava. L'ansietat continuada m'estava deteriorant la vida i el problema de la manca d'aire no era més que un símptoma. Quanta més manca d'aire, més ansietat. I quanta més ansietat, més manca d'aire. Aquest era el cercle viciós on era. Només de pensar que havia d'anar a dormir, ja se'm taponaven els narius. Ho he passat molt malament, amb moltes nits pensant que m'ofegava. Em va costar molt de temps (més de dos anys), per desenganxar-me dels medicaments. Però al final ho vaig aconseguir: ja no necessito ni tan sols l'aigua de mar, únicament quan em refredo.

Ara conec què és això de l'ansietat i com de sibil·lina pot ser: la pots patir sense saber-ho. L'ansietat no és més que una emoció i es defineix com una reacció instintiva normal d'autoprotecció que es desencadena davant d'una situació de perill. Estimula l'organisme per lluitar o fugir. Tothom ha tingut en algun moment ansietat. El problema és quan es torna patològica. I això ens porta de nou cap a l'estrès i que no som conscients de les maneres que ens pot afectar en la nostra salut.

Posteriorment, he llegit el llibre 'Sense por' de Rafael Santandreu i va ser llavors que vaig saber que el que tenia era un trastorn obsessiu compulsiu (TOC). Que tot el problema, en realitat era en el meu cap. I que no hem de permetre que el malestar provocat per les emocions que anomenem com a negatives ens dirigeixin la vida. I sense saber-ho, vaig estar aplicant el mètode de la doctora australiana Claire Weekees explicat en aquest llibre per superar el TOC i que consisteix en afrontar, acceptar, flotar i deixar passar el temps.

Manifiesto para los héroes de cada día

Ha estat un plaer haver llegit aquest llibre de Robin Sharma. És tot un manual molt complet amb 101 capítols de com ser millor persona. De lectura fàcil i amena. El que més m'ha agradat és la manera de relatar de l'autor a través de les seves pròpies vivències. Transmet autenticitat i humilitat. És a través del seu exemple com millor s'aprèn i entra el seu missatge. Aquest llibre és sens dubte un referent del creixement personal que tornaré a rellegir de tant en tant. 

La bona vida

Sinopsi

La Bona Vida és la suma de les actituds amb què nosaltres decidim viure-la i lliurar-nos-hi. És, en conseqüència, el resultat del conreu de les actituds positives que podem escollir en un exercici voluntari i plenament conscient, i, a més, és l'acció que se'n desprèn de manera natural i coherent. Àlex Rovira, l'autor dels èxits La Bona Sort i El Laberint de la Felicitat, ens dona les claus per adoptar unes actituds positives que ens condueixin inexorablement a La Bona Vida: La vida és i serà allò que en fem, d'ella, de ben segur. I, sobretot, serà el conjunt de significats, de sentits, que nosaltres decidim donar-li.

La hija del Este

'La hija del Este' de Clara Usón és un bon llibre per llegir aquests dies de la guerra de Rússia a Ucraïna i entendre, com ja va passar ja fa vint-cinc anys a la guerra dels Balcans, que Europa no pinta absolutament res. Que l'odi existent entre serbis, croates i bosnians és irreconciliable: era i serà per sempre. I que encara que la història està escrita pels vencedors (i el poble teixeix llegendes), mai es podran oblidar les barbaritats i el genocidi ocorregut a finals del segle XX a només vint hores en cotxe de Barcelona. I tampoc s'oblidarà la hipocrita i vergonyosa inhibició d'Europa i els seus cascos blaus per permetre aquell desastre.

Sinopsi

La tragèdia d'una jove testimoni de la caiguda moral de tot allò que ha representat el pilar fonamental de la seva vida: el seu pare i el seu país.
Maca, intel·ligent, extravertida, Ana té un gran futur per davant. És la millor alumna de la seva promoció de medicina a Belgrad i l'orgull del seu pare, el general Ratko Mladic, a qui ella adora. Una nit, de tornada d'un viatge de final de curs a Moscou i amb tan sols 23 anys, Ana Mladic agafa la pistola predilecta del seu pare i pren una decisió que marcarà la vida de la família per sempre.
Què va passar a Moscou? Va veure l'Anna l'altra cara del seu pare, per a ella un heroi, per a molts un criminal de guerra? La tragèdia d'Ana Mladic confereix una dimensió familiar, real i propera al terrible drama de la guerra dels Balcans, l'última contesa europea i el rerefons d'aquesta absorbent novel·la.
La filla de l'Est es nodreix de dades verídiques, entrellaçades amb rumors i conjectures, un híbrid de realitat i ficció amb una àmplia galeria de personatges com Slobodan Miloševic i Radovan Karadžic, en què Clara Usón combina diverses veus narratives i conjuga la investigació rigorosa amb la cultura popular per reflexionar sobre el nacionalisme extrem i la manipulació política. Amb saviesa profunda, La filla de l'Est hilvana la tradició de l'epopeia amb la història recent i ens mostra que en determinades circumstàncies la decisió de no prendre partit és, potser, la que més compromet.

La mort del comanador

Una novel·la en dos llibres del gran escriptor japonès Haruki Murakami. El primer llibre l'he llegit en català i el segon en castellà (són avantatges del bilingüisme). Es curiós que, malgrat les seves més de nou-centes pàgines, en cap moment se m'ha fet pesat. Al contrari, com si es tractés d'una sèrie extraordinària de Nètflix, quan s'acaba un capítol tens ganes de continuar la lectura del següent capítol. Entreté i fa pensar.

Els personatges que apareixen són pocs i encara que els seus noms estan en japonès, sempre els tens ben controlats. I en cap moment perds la trama, perquè tota la història segueix un ordre i una cronologia, i perquè l'autor aprofita hàbilment algun personatge per fer alguns resums en determinats moments clau.

A part del protagonista principal, un pintor una mica desencantat de la vida per la seva sobtada separació, hi ha un personatge enigmàtic i curiós, en Menshiki, que personalment no me'l puc treure del cap. Els dos tenen en comú un sentiment de pèrdua i determinades subtileses de la condició humana. Els dos necessiten un replantejament de la seva vida. Tothom s'hi pot sentir identificat amb la insatisfacció existencial d'ells dos.

La història està centrada en un quadre "La mort del comanador" que el protagonista troba en les golfes de la casa d'un famós pintor ja retirat, Tomohiko Amada. El quadre conté un misteri relacionat amb un assassinat produït a Viena en la època nazi. A partir d'aquí, el gran misteri es desgrana en altres petits misteris que es van succeint al llarg de la lectura. La intriga està assegurada fins al final.

El poder positivo de las emociones negativas

Un llibre del doctor en psicologia Tim Lomas que tracta d'aquelles emocions fosques que no ens agraden però que són tan normals, humanes, habituals i necessàries com les altres emocions anomenades positives. Aquestes emocions negatives són font d'aprenentatge i creixement personal i tenen un poder transformador de canvi en les persones. Sempre, és clar, amb la dosi adequada: de la bona tristesa temporal a la inadequada tristesa permanent de la depressió. En tot cas, ningú pot ser feliç si mai ha patit la infelicitat. 

L'autor analitza vuit emocions negatives que podem tenir en qualsevol moment de la nostra vida o fins i tot del dia. Tothom vol ser feliç, és la frase inicial de la introducció, però les emocions negatives són apropiades per apreciar, aprendre i valorar la teva pròpia felicitat. Aquestes vuit emocions fosques són aquestes:

1. La tristesa: és una expressió de l'amor i d'autocompassió, una forma d'autoprotecció i d'alliberament davant del dolor, ens genera claredat i consciència, ens ajuda a acceptar ajuda dels altres i és el preàmbul de la felicitat.

2. L'ansietat: és una antena emocional que ens dona seguretat i prosperitat, com una alarma natural per predir els possibles problemes o perills, ens prepara pel canvi, ens fa ser prudents en tenir una preocupació lleu i ens serveix per conduir-nos amb audàcia cap el desconegut.

3. La ira: una emoció moral associada als nostres sentiments, un senyal per saber que s'ha violat l'ètica. Ens permet aprendre quan una acció és dolenta, ens fa actuar enfront les persones tòxiques, identifica les conductes malicioses i clarifica el judici del que és just i raonable.

4. La culpa: com un esperó o força motivadora si sabem canalitzar-la per esmenar les nostres conductes i ser millors persones. Ens motiva a actuar basant-nos en la possibilitat de ser castigats i pels ideals o principis universals morals.

5. L'enveja: de gran poder transformador si sabem passar de la corrosiva enveja viciosa cap a l'enveja emulativa (coneguda com enveja sana), ens indueix cap al nostre creixement personal i ens anima a perseguir cada vegada metes més elevades. 

6. L'avorriment: per trencar barreres mentals i alliberar-nos de les nostres idees preconcebudes que ens lliguen a allò mundà. Ens allibera de les nostres càrregues i ens permet descobrir-nos a nosaltres mateixos.

7. La soledat: hem de convertir la soledat no desitjada en una solitud buscada per estar amb els nostres pensaments. Ens fa adonar del valor de la companyia, ens fa desenvolupar un pensament independent i no ser un seguidor i ens fa sintonitzar amb els nostres profunds sentiments.

8. El patiment: tots patim en algun moment de la nostra vida i acostuma a estar relacionat amb les set emocions anteriors. Com deia Nietzche "el que no ens mata ens fa més forts". Hem de veure el patiment com un viatge: la partida (la por al desconegut per sofrir), la iniciació (el viatge del sofriment ple de proves) i el retorn (arribar a la superació, cansat per transformat).

En resum, viure implica tenir emocions positives i emocions negatives. L'important és l'actitud positiva que tinguem en aquests moments negatius, acceptar-los i sentir que formen part del nostre perfeccionament personal. I no oblidem que sempre hi ha aspectes negatius en una vida de continua felicitat.

Pensar rápido, pensar despacio

És un llibre d'unes 600 pàgines de Daniel Kahnemann que explica, entre d'altres, els dos sistemes que tenim de pensar: el pensament intuïtiu i el pensament racional. I ens  preveu que  no es pot confiar en la intuïció en absència de regularitats estables en l'entorn. Però tampoc en la raó per la quantitat de biaixos cognitius que tenim gràcies a les nostres creences. 

Un exemple de biaix que tothom hi cau de quatre potes és el WYSIATI o frase "el que veus és tot el que hi ha" que ens fa entendre com el pensament intuïtiu ens porta al biaix cognitiu d'activar la maquinària associativa i ens precipita a fer conclusions sense tenir en compte la qualitat i quantitat de la informació que disposem. O també l'efecte priming o predisposició a donar una determinada resposta davant d'alguna situació, influenciada per un estímul anterior.

En resum, he après aspectes molt interessants que desconeixia però reconec també que han hagut moments d'avorriment degut al seu nivell tècnic i superior per a la meva capacitat cognitiva. Només per la reflexió cap al final del  llibre de si controles el temps, augmentes la felicitat, ja hauria valgut la pena. És a dir, la qüestió és que tots podem organitzar-nos la nostra vida de tal manera que puguem trobar temps a coses que ens agradi fer. I en cas contrari, el millor que podem fer és replantejar-nos l'actual modus vivendi abans que sigui massa tard.

Pensa, és gratis

Pensa, és gratis és un llibre de Joaquín Lorente. En la contraportada hi diu:

Pensa, és gratis és un potent despertador i animador del cervell de persones, grups i empreses, perquè frase rere frase ofereix una allau de conceptes que exciten, animen i persuadeixen de la immensa capacitat i poder de la nostra ment. Els seus principis, extremadament pràctics i aplicables a l'instant, obren camins, suggereixen rutes i descobreixen dreceres que ens donen la convicció i la fermesa per assolir l'èxit personal, professional i empresarial. Es tracta de conèixer la clau de l'èxit, que inclou sempre una bona dosi de treball, molta intuïció i un pensament creatiu que ens ajudi a veure el que altres no veuen.

Les casualitats no existeixen

He acabat de llegir "Las casualidades no existen" de Borja Vilaseca i he pogut verificar que és un llibre extraordinari, de gran qualitat, claredat i contingut. Sempre amb aquell relat amè propi del seu autor. Un assaig complet de 275 pàgines per introduir-nos i aprofundir en el món de l'espiritualitat. Puc dir que aquest llibre ha escalat a la primera posició dels meus llibres motivadors preferents. I si algú em demana que li recomani llibres sobre autoconeixement, sens dubte és aquest. I ara em sento una mica amb dol per haver-lo acabat. Aviat el tornaré a llegir per tornar a gaudir-lo.

El llibre s'estructura en tres parts. Comença amb el tema de la religió, continua amb el despertar de la consciència i acaba amb l'espiritualitat. M'ha agradat força el conte del cap i els tres empleats on es resumeixen les tres actituds més habituals que ens podem trobar a la feina i a la vida en general. Segurament hi trobaràs alguna semblança amb la teva realitat.

Faig esment d'algunes de les frases que he trobat que m'han cridat l'atenció:

• Fa uns tres mil cent anys el profeta iraní Zaratustra va introduir en la narrativa religiosa els conceptes "cel" i "infern", que avui en dia en continuen vigents.
• En estar tan desconnectats de la nostra dimensió espiritual, la religió s'ha convertit en el gran placebo de la humanitat.
• El cristianisme fomenta clarament el borreguisme. De fet, està molt present en el seu discurs.
• La majoria de nosaltres segueix atrapat per una neurosi molt subtil: creure que el que pensem és real.
• Tots som uns maltractadors de la realitat, la critiquem constantment i poques vegades l'acceptem tal com és.
• L'única raó per la qual no estem tancats en un manicomi és perquè som masses.
• La mort d'un ésser estimat és un toc d'atenció, un recordatori que la nostra existència té data de caducitat i una invitació per reflexionar sobre la nostra manera de viure.

El viaje a la felicidad

La recerca de la felicitat és una de les grans aventures humanes. Aquest llibre d'Eduard Punset és una lúcida i apassionant aproximació a la felicitat i els seus condicionants: les emocions, l'estrès, els fluxos hormonals, l'envelliment, els factors socials, econòmics, culturals i religiosos... Una indagació que ens desvetlla els descobriments més recents científics al voltant d'aquest tema i que al capítol final ens proposa la fórmula de la felicitat. Un llibre brillant, agut, encertat, que ens ensenya moltes coses i ens convida a la reflexió.

En el final del llibre s'intenta trobar una mena de fórmula de la felicitat. En tot cas, es donen a conèixer els factors que incideixen en aquesta finalitat i que a continuació en faig un resum.

FACTORS REDUCTORS:

1. Absència de desaprenentatge. Les creences i conviccions interioritzades a través de l'entorn i que no han estat sotmeses a l'anàlisi de l'experimentació són un llast de la felicitat.
2. Recurs a la memòria grupal. Cal qüestionar les instruccions grupals, cal filtrar escrupolosament totes les instruccions inspirades en la memòria grupal, per possible presència de virus letals o associacions infundades. 
3. Interferència amb els processos automatitzats. No s'ha d'interferir en allò que ja funciona. És absurd pretendre que els recursos assignats a la gestió dels processos conscients i discrecionals (només un 5%) hagin d'utilitzar-se en processos automatitzats o que es puguin automatitzar.
4. Predomini de la por. De la mateixa manera que la bellesa és absència de dolor, la felicitat és, primordialment, l'absència de por. Sense l'emoció de por, podem aprofundir en les relacions interpersonals.

LA CÀRREGA HEDETADA:

1. Mutacions lesives. Tots som mutants, alguns més que altres (en tenim unes tres-centes mutacions). És una càrrega heretada la compensació de la qual, en el millor dels casos, distreu recursos d'altres funcions necessàries i que poden obstaculitzar el benestar.
2. Desgast i envelliment. L'ésser humà té un desgast, una espècie d'obsolescència programada que és distinta per a cada organisme, cosa que exigeix una diferenciació individual en les capacitats regeneratives. 
3. Exercici abjecte del poder polític. La persistència de sistemes no democràtics i la presència de governs corruptes incideix molt significativament sobre els índex de felicitat. [Opinió meva: no és el mateix viure a un país políticament avançat com Dinamarca que a la corrupta i poc democràtica Espanya]
4. Estrès imaginat. A diferència de la resta d'animals, els humans es poden estressar i augmentar els nivells d'ansietat simplement a través de la imaginació.

FACTORS SIGNIFICATIUS:

1. Emoció al començament i final de projecte. Trobar l'emoció és fonamental en el que fem. Sense emoció, la resta de valors no tenen valor.
2. Manteniment i atenció al detall. És necessari dedicar més recursos al manteniment i menys a la inversió. Cal diferenciar el que és essencial del que és important. Per veure el bosc, abans cal veure l'arbre. Els detalls són importants.  
3. Gaudiment de la recerca i l'expectativa. Cerquem constantment allò que no veuen els altres. En la recerca i l'expectativa radica la felicitat. Ser creatius. El plaer, el benestar i la felicitat resideixen en el procés de recerca i no tant en la consecució del bé desitjat.
4. Relacions personals. Les relacions interpersonals tenen un gran impacte en la felicitat. En quant a l'amor, la bellesa és un indicador de salut. I el rostre és el primer en què ens fixem. La cara reflecteix quasi totes les malalties ocasionals o de l'entorn, també els trastorns genètics. La bellesa és absència d'error.

Espiritualidad y vida cotidiana

Un llibre que vaig descobrir de la seva existència a través del programa de ràdio "L'ofici de viure". De només noranta pàgines però amb un contingut extraordinari. Una vegada llegit, el seu autor en Jordi Sapés de Lema passa a ser un dels meus referents del creixement espiritual. 

Explica de forma clara i amena els conceptes de la personalitat o Ser Essencial i el personatge o l'entelèquia que representa l'ego. La personalitat és el cos que tenim amb els coneixement i viu a través de diversos nivells de consciència com a jo personal, col·lectiu i superior, mentre que el personatge és l'ego, un muntatge exclusivament mental que parteix de premisses errònies i per tant el que ens porta a conclusions errònies. 

Aquesta perspectiva de mirar el personatge des de dalt qüestiona el concepte de "creixement personal" associada a la idea de fer créixer el personatge de sota, cosa que no té res a veure amb l'autorealització. Molts llibres d'autoajuda tracten precisament de reforçar el personatge amb metes de desenvolupament personal. Ens aconsellen dissimular allò que no funciona i ressaltar allò que ens afavoreix, i ja resoldrem la qüestió en un futur més o menys proper. És l'embolic habitual del personatge que jutja la realitat que considera incorrecta i així l'allibera de responsabilitat.

També indica que quan estem desperts deixarem de trobar-nos amb gent punyetera; trobarem gent amb problemes o dificultats i ens interessarem per ells. No es tracta de tenir més paciència o de ser més civilitzats, sinó d'aportar quelcom en allò que ens arriba, des de la consciència i a través de tres dons i qualitats: intel·ligència (o capacitat de veure i investigar allò que no entenem), amor (per integrar el que ens sembla contrari) i energia (per afrontar obstacles i situacions difícils). Atenent a la realitat ordinària a través d'aportacions a la consciència social és com actualitzem el nostre potencial. I tot això ens apareix en l'existència diària.

Finalment, sobre la mort física, diu que sempre fa por. I si creus que aquesta mort representa la teva aniquilació, la por es converteix en terror. Això passa perquè ens identifiquem amb la forma. Segons la consciència del Ser essencial que tinguis, et resistiràs més o menys a abandonar-la quan arribi el moment. Identificar-se amb aquest Ser essencial ens permetrà deixar anar la forma amb una major tranquil·litat i confiança. Només que aquesta intuïció sigui subconscient, és suficient per tenir una mort en pau. Tard o d'hora perdrem la forma, però no l'essència. Just en aquell moment, la dimensió espiritual ens hi ajuda a prendre consciència d'aquest Ser essencial. Això ja ho podem viure ara, no cal esperar a la mort.

El llop estepari

Una novel·la d'Hermann Hesse que es desenvolupa a través d'uns manuscrits creats pel mateix protagonista, Harry Haller, que narren els problemes, la vida del protagonista i la seva difícil relació amb el món i amb si mateix.

La novel·la està composta per quatre apartats:
- Una introducció a càrrec del nebot de la dona que li lloga la seva habitació, que presenta les anotacions del protagonista sota el tema de "El manuscrit trobat".
- La primera part d'aquestes notes, titulada "Anotacions de Harry Haller", Només per a bojos
- Un "Tractat del llop estepari", No per qualsevol, en què s'analitza la complexa psicologia del protagonista des d'un punt de vista extern.
- La segona i última part de les "Anotacions de Harry Haller", Només per a bojos
A mesura que la novel·la avança, la distinció entre realitat i somni desapareix, sobretot en el metafòric "Teatre Màgic", on les grans preocupacions de la seva vida es desintegren mentre participa una sèrie de fantasies que només existeixen en la seva ment. 

Una gran novel·la que retrata de manera magistral l'angoixa emocional provocada per l'ego del seu protagonista Harry Haller, coneguda com la malaltia de l'ànima i que la ciència anomena com a neurosi. Per cert, les inicials del protagonista (HH) són les mateixes de l'autor. Casualitat?

El viaje al amor

El llibre "El viaje al amor" d'Eduard Punset ens explica els secrets de l'amor. Diuen que l'amor és cec, però en realitat els cecs som nosaltres. En realitat l'amor s'encarrega d'eliminar el pensament conscient i així evitar d'interferir en el procés biològic automatitzat de la reproducció. Avui en dia sabem que es mou per raons evolutives i biològiques extremadament precises. Interessant les tres etapes de la parella. 

Algunes idees que m'han fet pensar:

• L'antítesi de l'amor no és l'odi, sinó el menyspreu.
• La rata que llepa amb freqüència al fill el converteix en un individu més amable i segur de sí mateix. Un toc d'atenció per a les mares poc pròdigues en petons i carícies! I ho remata dient que els nens maltractats d'avui són els pares irresponsables de demà.
• L'ansietat de la separació activada per l'abandó té efectes equivalents als del temor a la mort o l'estat emocional previ al suïcidi, tant en els nens com en els adults.
• Els gens determinen la conducta potencial i l'entorn pot modelar la pràctica del comportament. I el cervell de l'home i de la dona és diferent, per això quan els homes senten atracció física, també senten impuls sexual, en canvi les dones poden sentir-se atrets físicament i no tenir desig sexual. O que les dones tendeixen a sentir-se atretes pels homes que les fan riure, mentre que als homes els agraden les dones que els riuen les gràcies.
• Els majors de seixanta-cinc anys són més feliços per un doble motiu: la mida més gran de l'arxiu que sustenta la capacitat metafòrica, així com la lògica codificació i sofisticació de les darreres experiències amoroses per a què puguin superar a les primeres.
• Els cossos simètrics resulten, definitivament, més atractius per a la majoria d'animals, inclosos els humans.
• El gran secret de l'evolució ha estat intuir el que els altres pensaven per poder sobreviure.

El vendedor más grande del mundo

Un clàssic de l'autor Og Mandino. Tracta d'un personatge, Hafid, que feia de cameller a Jerusalem pocs anys abans del naixement de Jesús però que volia convertir-se en el millor venedor del món. Un dia es troba amb un ancià venedor de catifes, Pathros, que li dona un cofre amb deu pergamins extraordinaris que cadascú d'aquests li ensenyarà un secret per poder ser el millor venedor del món. Aquests pergamins contenen aquests títols:

• Pergamí 1: avui començo una nova vida.
• Pergamí 2: saludaré aquest dia amb amor en el meu cor.
• Pergamí 3: persistiré fins aconseguir l'èxit.
• Pergamí 4: soc el miracle més gran de la natura.
• Pergamí 5: viuré aquest dia com si fos l'últim.
• Pergamí 6: avui seré l'amo de les meves emocions.
• Pergamí 7: em riure del món.
• Pergamí 8: avui multiplicaré el meu valor en un cent per cent.
• Pergamí 9: faré realitat els meus somnis, plans i metes a través de l'acció.
• Pergamí 10: demanaré ajuda a a Déu per a què em guiï.

Despertando al gigante interior

Un llibre excel·lent d'Anthony Robbins, orador motivacional nord-americà. Les seves quasi 400 pàgines proporcionen un verdader arsenal d'eines per canviar a millor la qualitat de les nostres vides. Alguns dels seus coneixements ens ajuden a gestionar les emocions, millorar la salut física, comprendre les relacions, controlar el temps, etc. És impossible resumir-ho en unes línies.

En relació al món de les emocions diu aquestes són una verdadera brúixola interna que senyala les accions que hem de portar a terme per aconseguir els nostres objectius. Diu també que en el fons de tota pertorbació emocional que sentim amb un altre ésser humà sempre trobarem una pertorbació d'una regla o valor. En qualsevol moment en què ens trobem en un estat emocional intens, quan experimentem fortes sensacions de dolor o de plaer, qualsevol cosa singular que succeeixi de forma consistent quedarà vinculada neurològicament. I que cada vegada que experimentem una quantitat significativa de dolor o plaer, el nostre cervell busca la causa i la registra en el sistema nerviós, per permetre'ns així prendre millors decisions respecte a què fer en el futur.

Diu que sovint creiem que les circumstàncies controlen les nostres vides, i que l'ambient ens ha configurat tal i com som. Una gran mentida. No són les circumstàncies de les nostres vides les que ens configuren, sinó les creences sobre el que signifiquen aquestes circumstàncies.

M'ha agradat molt l'anomenada "síndrome Niàgara" en què la vida és com un riu, on ens sentim arrossegats pel corrent, pels esdeveniments, els temors, els reptes. Fins que un bon dia ens desperta l'estrèpit de l'aigua, per descobrir que ens trobem a pocs metres de les cascades del Niàgara, en un bot sense rems. I ja és massa tard per fer res.

També m'ha agradat la "metàfora de les quatre estacions" per quan les coses van malament i la gent pensa que això durarà per sempre. En aquest cas planteja tractar la vida amb les seves estacions i per tant és cíclica. Al final, la primavera sempre torna.

Un llibre per rellegir-lo de tant en tant.

Amar lo que es

Un llibre de Byron Katie on ens explica el seu secret per resoldre a través de la indagació qualsevol problema causat per uns pensaments distorsionadors. Ella parla d'escriure allò que ens causa dolor en un full que anomena "El Treball" i a partir d'aquí fer-se quatre preguntes molt simples més la inversió a la resta de judicis. De fet, la indagació a través de preguntes es basa en contrastar les nostres creences que suposem que són veritats i en el poder de l'acceptació de la realitat i la no resistència pròpia de la natura. El món és com és, t'agradi o no, igual com el gos borda i el gat miola.

Les quatre preguntes de la indagació són aquestes:

1. És això veritat? Si la resposta és no, passa a la tercera pregunta. Si la resposta és sí, cal preguntar-se la realitat d'aquesta situació. Reflexions:
• Tinc alguna raó no estressant i sensata per mantenir aquesta mentida?
• Pensar que algú "hauria de o no hauria de..." és no acceptar la realitat. 
• Voler que els altres canviïn no depèn de nosaltres i insistir en això és font de tensió.
2. Tinc l'absoluta certesa que això és veritat? La resposta la donarà la teva pròpia veu interior a través del desaferrament de la falsa creença. Si encara penses que és veritat:
• Adona't i accepta que en la realitat només hi ha el que és, tal com és i en aquest moment.
• Afegeix a la teva afirmació inicial "i això significa que..." per aclarir com interpretes el fet.
• Pregunta't que creus que tindries si la realitat cooperés plenament amb tu?
• Pregunta't que és el pitjor que podria passar?
• Si continues convençut de la teva afirmació, examina les proves que tens sobre això.
3. Com reacciono quan tinc aquest pensament? Amb aquesta pregunta advertim la causa i l'efecte interiors. Per adonar-te de la pertorbació que et causa el pensament i que abans del pensament no existia la tensió. Hem de comprendre el que és veritat a través de la consciència perquè el pensament ens abandoni (sense intentar renunciar a ell). Puc trobar una raó que no sigui estressant per mantenir aquest pensament?
4. Qui seria sense aquest pensament? Com et sentiries amb o sense la teva història i reflexiona què prefereixes. La resposta ens podria deixar sense identitat i un estat mental sa per comprendre la sort que tenim de viure.

Finalment, fem la inversió de les afirmacions de les altres persones per comprovar si són igual o més verdaderes aplicades a un mateix, a través dels tres tipus bàsics d'inversió (cap a un mateix, cap a l'altra persona o cap l'afirmació oposada) i combinades. El poder de la inversió està en què tot el que crec que veig a l'exterior no és més que una projecció de la pròpia ment.

Si pensem des del victimisme que qualsevol persona o circumstància és la responsable del nostre sofriment, la situació és irremeiable. Amb la indagació combinada amb la inversió ens ajudarà a comprendre'ns i a alliberar-nos del malson. Descobrir la innocència de la persona jutjada ens portarà a reconèixer la pròpia innocència.