Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Metàfores. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Metàfores. Mostrar tots els missatges

23 d’abril de 2021

Metàfora sobre la zona de confort

La nostra zona de confort s'assembla a un test. Nosaltres som l'arbret que es troba en el seu interior. No importa si aquesta petita planta té el potencial de convertir-se en un arbre esplèndid en bellesa, frondositat i alçada, perquè mentre no trenqui el test no podrà desplegar la seva verdadera potència.

[Font: Mario Alonso Puig, "El cociente agallas"]

27 de febrer de 2021

Com desfer un nus emocional

Exactament igual que un nus físic, és a dir, observar sense pressa quants caps té, on tenen l'origen i el curs que segueixen, i el més important, saber quin ha de ser el cap que hem d'afluixar primer. A partir d'aquí es tracta d'entendre com està fet el nus i anar defent-lo per complet.

Important: els nusos no es desfan trepitjant-los, ni tampoc s'afluixen tirant amb força els caps, ni deixant que es desfacin sols i molt menys si els insultem i ens caguem en la mare que els va parir...

[Font: Lo bueno de tener un mal dia, Anabel González]

19 de febrer de 2021

Metàfora de les onades en el mar

Les persones som com onades en el mar, totes diferents però totes fetes de mar. Encara que l'onada mori a la platja, l'essència com aigua de mar no deixa d'existir mai. L'arrel de tots els problemes i l'origen del sofriment de les persones ve quan ens identifiquem amb la forma i no amb l'essència. A això és el que denominem "ego", la creença que estem separats de l'univers i que ens contamina la ment de confusió, ansietat, desconfiança i por. Aquesta identificació inconscient és la que ens fa sentir sols, insegurs i amenaçats. D'aquí l'obsessió de tenir possessions, estatus o necessitat de pertinença a un grup poderós que ens doni protecció. Aquesta ceguesa mental tan manifesta i tan característica d'una consciència dormida evita que busquem la seguretat en l'únic lloc on la podem realment trobar: la nostra pròpia essència.

[Font: Tómate un respiro! Mindfulness, Dr. Mario Alonso Puig]

Les quatre nobles veritats sobre el sofriment

Fa 25 segles, un príncep i científic de la ment de nom Gautama Siddhartha, més conegut com Buda, que en sànscrit vol dir "el despert", va descobrir que hi ha quatre nobles veritats amb relació al sofriment humà:

  1. Tot el món experimenta sofriment
  2. Hi ha una causa que origina aquest sofriment
  3. El sofriment pot ser eliminat
  4. Existeix un camí per acabar amb aquest sofriment
La metàfora de l'ampolleta amb un líquid molt amarg explicada pel Dr. Mario Alonso Puig a "Tómate un respiro! Mindfulness", ens ho fa entendre:

Imagina una ampolleta amb un líquid molt amarg que aboquem en un got amb aigua. La mescla del líquid amb l'aigua continuarà tenint un gust molt amarg. Ara imagina que aboquem el líquid amarg en una garrafa de deu litres d'aigua. En aquest cas, el grau d'amargura és molt menor que quan vam beure del got. El líquid amarg representa totes aquelles coses dures, difícils i doloroses que ens passen a la vida. Empassar-nos aquestes experiències són doloroses, però aquest dolor es mitiga quan la ment (el recipient) no l'intensifica. Buda ens va mostrar un camí per convertir aquest "got" en un recipient de deu litres o inclús un llac.

25 de novembre de 2020

Metàfora de l'atenció plena

L'atenció plena (mindfulness) és portar l'atenció en allò que estàs fent al moment present mitjançant la meditació, distanciant-te dels teus pensaments. Per entendre'ns, si els pensaments fossin cotxes, la meditació ens ajudaria a quedar-nos al marge de la carretera en lloc de ficar-nos a l'embús.
[El Mètode Bullet Jounal]

26 de setembre de 2020

Metàfora del rinoceront

El rinoceront és un d'aquells animals que contemples embadalit des d'un vehicle d'un safari, que saps que és molt perillós però tens la falsa creença que aquella massa de 4.000 Kg de carn no és capaç de córrer a 55 Km/h, i en tot cas penses que el vehicle resistirà una possible càrrega d'aquest irritable paquiderm. Quan, finalment es produeix la topada i amb la banya destrossa el vehicle, abans de morir penses que, potser, vas pecar d'imprudent. Vés que no passi el mateix amb algun insignificant virus.

3 d’agost de 2020

Metàfora del bambú

S'utilitza per entendre què és un creixement exponencial. Quan plantes una llavor de bambú no creix pràcticament res durant els els primers set anys. Durant aquest temps, les seves arrels es desenvolupen a sota terra de forma descomunal. I arriba un moment en què en menys d'un mes creix quasi 40 metres.

27 de juliol de 2020

Metàfora de l'home honrat

Una vegada la filla d'un savi emperador es volia casar per formar una família i li va demanar al seu pare que l'ajudés a trobar un home honrat. L'emperador va concovar a tots el solters del regne i a cadascú d'ells els va donar una llavor diferent i els va dir: "Qui vulgui casar-se amb la meva filla haurà de regar i cuidar aquesta llavor amb delicadesa i amor. Haureu de tonrar d'aquí sis mesos i portar en un test la planta o la flor que hagi crescut. Qui la porti més maca guanyarà la mà de la meva filla i també el regne".
El temps passava i tots els candidats mostraven orgullosos com florien les seves respectives plantes i flors. Tots menys un, la llavor del qual mai va arribar a germinar. Als sis mesos tots els candidats van desfilar pel palau reial amb les seves fantàstiques plantes, incloent el jove amb el test buit. Tots els aspirants es burlaven d'ell. El rei va observar els candidats i les plantes corresponents i finalment es va decidir pel jove amb el test buit. Tots van quedar atònits. I agafant la mà de la seva filla va dir: "A tots ells els vaig donar una llavor infèrtil. I han tractat d'enganyar-me plantant altres flors. No són més que uns embaucadors, falsos i hipòcrites. L'únic que ha tingut el valor de presentar-se amb el test buit ha demostrat ser una persona honesta, valenta i íntegra".
Una metàfora dedicada a tots els que maquillen o directament menteixen en el seu currículum vitae.
[Font: Qué harías si no tuvieras miedo, Borja Vilaseca]

2 de juliol de 2020

Metàfora de la il·luminació

Tots tenim un costat fosc amb les nostres pors, inseguretats, mancances, complexos, frustracions, misèries, traumes i ferides que arrosseguem al llarg de la nostra vida. Aquestes limitacions ens acompanyen les vint-i-quatre hores del dia, distorsionat la nostra manera de veure el món, així com la forma en la que ens posicionen enfront a les nostres circumstàncies.
[Borja Vilanova, Encantado de conocerme]

30 de maig de 2020

Metàfora de l'arbre dels pensaments

Fa vint segles el filòsof estoic i emperador Marc Aureli ho tenia clar quan va dir que la qualitat de la teva vida depèn dels teus pensaments. I és que la ment és terra fèrtil per a les llavors que són els poderosos pensaments. El problema és que moltes d’aquestes llavors que sembres no són de qualitat, no són teves, són de segona mà, venen dels pares, de l’educació, dels dibuixos animats que vam veure de petits. Tot això crea uns arrels molt arrelades en la teva psicologia, les creences que en general són molt limitades, basades en la ignorància, la falsedat... creences de les quals poc a poc van sorgint uns brots que són les emocions. Quan tu et creus el pensament, generes l'emoció corresponent. L'emoció és energia que ens mou cap a unes branques i fulles en forma de conductes, actituds, decisions que prens davant de la vida i que finalment determinen els fruits, els resultats que obtenim, la teva realitat, les teves circumstàncies. 
Fes una foto a la teva vida ara mateix i veuràs els teus resultats en relació amb la parella, fills, treball, diners, amistats, salut... Tots aquests fruits tenen un origen que són les llavors dels teus pensaments. Diga'm quines llavors plantes i et diré els fruits que recolliràs. Què important és ser conscient d'això!

[Font: Cómo reprogramar la mente, Borja Vilaseca]

28 de maig de 2020

Covar l'ou de la serp

El qui és causa de la causa, és causa del mal causat. Si un dia vas decidir covar l'ou de la serp, ara no et queixes de que et piqui 🐍

Una cayetanada

Una cortina de fum és una expressió que s'usa quan es vol tapar un fet amb un altre, molt utilitzada en la política. Quan això és fa en contra del teu propi partit, se'n diu una "cayetanada".


27 de març de 2020

Metàfora del Llenyataire

Hi havia una vegada un llenyataire que es va presentar a treballar en una fusteria. El sou era bo i les condicions de treball millors encara, així que el llenyataire es va proposar fer un bon paper. El primer dia es va presentar al capatàs, que li va donar una destral i li va assignar una zona de bosc. 
L'home, entusiasmat, va sortir a bosc a talar. En un sol dia va tallar divuit arbres. 
-- Et felicito, li va dir el capatàs. Segueix així. 
Animat per les paraules del capatàs, el llenyataire es va decidir l'endemà a millorar el seu propi treball. Així que a la nit se'n va anar a dormir ben d'hora. L'endemà al matí, es va aixecar abans que ningú i se'n va anar a bosc. 
Malgrat tot el seu esforç, no va aconseguir tallar més de quinze arbres. 
-- He estar cansat, va pensar. I va decidir anar a dormir amb la posta de sol. 
A l'alba, es va aixecar decidit a batre la seva marca de divuit arbres. No obstant això, aquest dia no va arribar ni a la meitat. 
A l'endemà van ser set, després cinc, i l'últim dia va estar tota la tarda intentant talar el seu segon arbre. 
Inquiet pel que diria el capatàs, el llenyataire va anar a explicar-li el que li estava passant i a jurar-li i perjurar que s'estava esforçant fins als límits del defalliment. 
El capatàs li va preguntar:
-- Quan has esmolat la teva destral per última vegada ?
-- No n'he tingut temps per esmolar. He estat massa ocupat talant arbres.

23 d’abril de 2018

Metàfora de la pedra a la sabata

En el camí de la nostra existència, sovint se'ns fiquen pedres a les sabates que ens incomoden i dificulten la nostra caminada. Fins i tot ens poden arribar a lesionar. Quan això ens passa, el més normal és aturar-nos i treure'ns la pedreta de torn. Però moltes vegades preferim "encaixar-la" en algun raconet de la sabata abans d'aturar-nos.
El motiu d'aquest estrany comportament podria ser per la inèrcia, la pressa, la mandra o simplement pensar que d'aquí una estona arribaré al destí i ja me la trauré allà.
Tota una paradoxa el fet de preferir patir aquesta petita tortura, de la mateixa manera que de vegades carreguem a les nostres espatlles problemes que ens compliquen una existència lleugera, amable i en pau, abans de buscar-ne les solucions.


PD. Extreta del llibre "La bona vida" de l'Àlex Rovira. 

14 de febrer de 2018

Metàfora de la pastanaga, l'ou i el cafè

Aquesta petita història ens pot ajudar a definir com volem mirar la nostra realitat per atendre el present i encarar el futur. Què volem ser? Pastanaga, ou o cafè? Nosaltres decidim...

Hi havia una vegada una filla que parlant amb el seu pare li deia que ja n’estava farta de les dificultats que es trobava a la vida, dels impediments que no la deixaven avançar, de les frustracions del dia a dia i que un cop solucionava un problema ja n’apareixia un altre. Tot això l’havia portat a pensar en tirar la tovallola i deixar-se caure per un pou fosc i profund.

El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball i li va dir: avui farem un experiment.

Va agafar tres cassoles, les va omplir d’aigua i les va posar a foc fort fins que van començar a bullir. En una hi va posar una pastanagues, en l’altra ous i a la darrera uns grans de cafè. Les va deixar bullir sense dir cap paraula. La seva filla va esperar impacientment pensant què estava fent el seu pare. Després d’uns 20 minuts el pare va treure les pastanagues i les va posar en un plat, va treure els ous i els va posar en un altre plat i finalment va colar el cafè i va el va posar en un altre recipient.

Aleshores li va dir a la seva filla:
--Què hi veus?
La filla li respon:
--Pastanagues, ous i cafè.

El pare li va demanar que s’apropés i que toqués les pastanagues. Ho va fer i va notar que eren molt toves. Després li va demanar que toqués un ou i el trenqués. Després de treure la closca va observar que l’ou era dur. Finalment li va demanar que provés el cafè. Ella va somriure mentre gaudia del seu aroma.

Humilment la filla li va preguntar:
--Que significa això, pare?

El pare li va explicar que els tres elements havien estat enfrontats a la mateixa adversitat: aigua bullint, però havien reaccionat de forma diferent.
--La pastanaga havia arribat a l’aigua forta i dura, però després de passar per l’aigua bullent s’havia tornat dèbil i fàcil de desfer. L’ou havia arribat a l’aigua fràgil, la seva fina closca protegia un interior líquid, però després d’estar en aigua bullint, el seu interior s’havia endurit. Els grans de cafè en canvi eren únics, després d’estar a l’aigua bullint, havien canviat l’aigua. Quin ets tu? -Li va preguntar a la seva filla.

Quan les adversitats truquen a la teva porta, com respons? Ets una pastanaga que sembla forta però davant l’adversitat i el dolor et tornes dèbil i perds la fortalesa?

Ets l’ou que comença amb un cor mal·leable i fràgil? Posseïes un esperit fluid, però després d’una adversitat t’has tornat dur i rígid. Per fora et veus igual, però estàs amargat i aspre, amb un esperit i un cor endurit.

O ets com un gra de cafè? El cafè canvia amb l’aigua bullent, l’element que li causa dolor. Quan l’aigua arriba al punt d’ebullició el cafè agafa el seu millor sabor. Si ets com el gra de cafè, quan les coses es posen pitjor tu reacciones millor i fas que les coses del teu voltant millorin.

10 de febrer de 2018

Metàfora de l'ostra

Quan un granet de sorra entra a l'interior d'una ostra i l'agredeix, l'ostra segrega nacre per defensar-se i com a resultat, crea una joia.
Es una bonica metàfora de la resiliència o la capacitat de recuperar-se davant de l'adversitat, és molt més que resistir, és també aprendre a viure, a saber adaptar-se i transformar-se.

9 de febrer de 2018

Paràbola del cavall al pou

Es tracta d'una al·legoria sobre l'actitud davant de les adversitats, de no rendir-se mai:

Diu la història que un camperol, que s'enfrontava a grans dificultats per tirar endavant, tenia uns quants cavalls per a les tasques de la seva propietat. Un dia, a desgrat seu, el seu capatàs va descobrir un dels animals en un pou molt profund del qual seria gairebé impossible treure'l. Tot i que el cavall no estava ferit, el camperol va avaluar la situació i va concloure que l'operació de rescat suposava una inversió massa alta. Així que va decidir que era preferible manar al seu capatàs que sacrifiqués el cavall tirant terra al pou fins a enterrar-lo. Van començar a omplir el pou, però a mesura que la sorra queia damunt de l'animal, se l'espolsava, la trepitjava i es quedava acumulada al fons del pou, cosa que permetia que el cavall pugés cap a la superfície. 



Font: La Bona Crisi, d'Àlex Rovira.