Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Murmuració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Murmuració. Mostrar tots els missatges

15 de febrer de 2020

Crítica / Judici / Murmuració / Xafardeig

  • A pilota passada és molt fàcil tenir la solució.
  • Abans de criticar, pensa una mica. Tindràs el doble de motius.
  • Als que parlen de mi pel darrere, gràcies, senyal que vaig per davant.
  • Aquells la conducta dels quals es presta més a escarni, són sempre els primers a parlar dels altres (Molière, comediògraf francès, 1622-1673).
  • Cap geperut no es veu el gep. *
  • Deixar algú com un drap brut (criticar-lo amb ganes).
  • Disparar contra el pianista és com disparar- se al peu (Iu Forn).
  • Diu l’ase al mul: ‘fes-te enllà, orellut’.
  • El gran triomf de l'adversari és fer-nos creure allò que diu de nosaltres (Paul Valéry).
  • El màxim respecte és la crítica (Jordi Graupera).
  • El perol diu a la paella: ‘si m’embrutes, t’emmascaro’.
  • El públic és l'únic crític l'opinió del qual és digna de ser tinguda en compte (Mark Twain, 1835-1910).
  • El que Joan diu del Pere, diu més del Joan que del Pere. *
  • El xafardeig fa pinya.
  • El xafarder mai s'oblida de la seva pròpia vida: parlar dels altres és la seva manera de posar-la en valor. [Apories de la vida quotidiana, Nemrod Carrasco]
  • Els errors, s'assumeixen. Les experiències, es viuen. La vida, es gaudeix. Les crítiques, s'ignoren.
  • És important ser sempre crítics amb tot perquè mai no ens prenguin el pèl en res.
  • Fa més por una mala llengua que una pedregada en sec.
  • Fa més soroll un arbre que cau que tot un bosc que creix.
  • Fer córrer les tisores (criticar).
  • Haurem de distingir els atacs dels que et volen mal de les crítiques de qui et vol ajudar.
  • Hem d'estar molt més oberts a qüestionar-ho tot.
  • Hi ha molta crítica i poc sentit crític.
  • Jo tinc com a lema d'or no atacar mai la persona que no es pot defensar, ni lloar la que no puc criticar (Tomás Salvador Espeso, 1890-1975).
  • La cosa més difícil és conèixer-nos a nosaltres mateixos; la més fàcil és parlar malament dels altres (Tales de Milet).
  • La crítica deixa estalvis els corbs i turmenta els coloms (Juvenal).
  • La crítica és la mordassa de l'opinió (Edmond. de Goncourt).
  • La crítica no és agradable, però és necessària i compleix la mateixa funció que el dolor en el cos humà (Winston Churchill).
  • La gent et demana crítiques, però vol solament lloances (William Somerset Maugham, 1874-1965).
  • La gent podria fer qualsevol atrocitat amb l'argument que s'ha fet sempre (Voltaire).
  • La ment humana és a un ordinador el que el xafardeig és a un virus informàtic. *
  • La mida natural màxima d'un grup unit pel xafardeig és de cent cinquanta individus (Yuval Noah Harari, Sàpiens).
  • La mirada dels altres és l'infern (Jean-Paul Sartre, referint-se a la crítica).
  • Les murmuracions reforcen l'ego perquè en aquell moment sabem més que la persona criticada i per la superioritat moral implícita al jutjar-la negativament (Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra).
  • Li diu el mort al degollat, qui t'ha fet aquest forat? (dita valenciana). *
  • L'infern són els altres (tafanejarJean-Paul Sartre).
  • Mai seràs criticat per algú que estigui fent més que tu, només seràs criticat per algú que estigui fent menys o res.
  • Ningú et pot fer sentir inferior sense el teu consentiment (Eleanor Roosevelt). *
  • No deixa filada sense puntada.
  • No suporto les persones que malparlen de Beethoven sense haver vist mai cap quadre dels seus.
  • Observar sense avaluar és la forma més elevada de la intel·ligència humana (Jiddu Krishnamurti, filòsof indi).
  • Quan comprens que tota opinió és una visió carregada d'història personal, comences a entendre que tot judici és una confessió (Nikola Tesla).
  • Quan l'home obre la boca es jutja ell mateix (Ralph Waldo Emerson).
  • Qui critica es confessa (Baltasar Gracián). *
  • Senyales algú amb el dit i tres dits t'assenyalen a tu (Horatio Caine del CSI). *
  • Ser criticat per segons qui, no deixa de ser, paradoxalment, un elogi.
  • Sovint, la crítica no és més que una enveja encoberta.
  • Una ensabonada amb esponja aspra.
  • Una persona d'èxit és aquella que pot construir un castell amb els totxos que els altres li han llençat.
  • Veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en el seu.