Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paradoxes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paradoxes. Mostrar tots els missatges

11 de maig de 2022

Paradoxa de reemplaçament de Teseu

A l'antiga Grècia, Plutarc parla d'un barco de fusta que el llegendari rei d'Atenes Teseu va portar de Creta. Per reparar el barco quan els vells taulons es podrien, eren substituït per uns altres de fusta nova. Amb el pas del temps, van reemplaçar tots els taulons de la nau. Semblava el mateix barco de sempre, però totes les seves peces eren diferents. Llavors, els filòsofos es van fer dues preguntes:

  1. Aquest barco remodelat, ¿era encara el mateix barco?
  2. I si amb amb tots els taulons originals es feien servir per construir un altre barco, ¿seria aquest últim la mateixa nau?
Amb una visió oposada, Heràclit d'Efes va dir allò de que cap home es banya dues vegades al mateix riu, perquè no és el mateix riu i ell no és el mateix home. I més tard, John Locke també es va plantejar la mateixa problemàtica amb el seu mitjó: si el seu mitjó li surt un forat i se li aplica un cosit, ¿aquest mitjó recosit segueix sent el mateix?

De manera similar, el cos humà constantment crea noves cèl·lules mentre que les velles moren. El promig d'edat de les cèl·lules en un cos adult pot ser de menys de deu anys. La pregunta que ens podem fer, ¿som la mateixa persona ara que fa deu anys? 

Tot i que en el meu DNI posa el que posa, jo diria que no soc el mateix...

10 de febrer de 2022

Paradoxa del mentider

Examina la següent frase: "Aquesta frase és falsa".
Si la frase és certa, llavors és que és falsa;
tanmateix, si és falsa llavors és que és certa.



9 de gener de 2022

Efecte de possibilitat vs efecte de certesa

Imaginem que tenim un 1% de guanyar 1 milió d'euros, i que sabrem el resultat demà.
I ara imaginem que estem pràcticament segurs de guanyar 1 milió d'euros, però hi ha un 1% de possibilitats que no el guanyem, i que sabrem el resultat també demà.
L'ansietat que provoca l'efecte de certesa de la segona situació sembla més intensa que l'efecte de possibilitat de l'esperança que suscita la primera.
[Font: 'Pensar rápido, pensar despacio' de Daniel Kahneman]

2 de juliol de 2020

Paradoxa de la felicitat

Quan estem convençuts que la felicitat només depèn de nosaltres mateixos,
llavors ens convertim en els únics culpables de la nostra infelicitat 
(Apories de la vida quotidiana, Nemrod Carrasco)

18 d’abril de 2020

Paradoxa de la prostituta

Aquesta es basa en la següent pregunta: "Si algú viola una prostituta ¿se li acusa de violació o de robatori?" Qualsevol diria que és violació. Però si el robatori és treure-li a algú el seu bé o servei per no poder pagar-lo i si el servei de la prostituta és sexe per un miserable i mòdic preu, llavors seria robatori.
En tot cas, qualsevol que sigui capaç de violar una prostituta per no pagar-li, a més d'un delinqüent és un degenerat.

12 d’abril de 2020

Paradoxa de l'estabilitat inestable

La idea que un aparentment estable equilibri nuclear en realitat propicia més violència
El vell argument conservador diu que “l'absència d'armes nuclears crearia un món on seria més fàcil iniciar una guerra convencional”. Però és més probable que sigui a l’inrevés, que la presència d'armes nuclears sigui el que va crear aquesta classe de món.

5 d’abril de 2020

Paradoxa de Barbie

Es tracta d'una discriminació de preus entre les nines Barbies que, tot i tenir el mateix cost de producció, tenen diferents preus segons el tipus de professió. Per exemple, la nina doctora és més cara que la cuinera. El motiu és que els venedors s'han adonat que les famílies més adinerades aspiren que els seus fills tinguin una professió millor remunerades i considerades més prestigioses.

20 de febrer de 2018

14 de febrer de 2018

28 de gener de 2018

8 de gener de 2018

Paradoxa del gat de Schrödinger

Es tracta d'un experiment que consisteix en posar un gat dins d'una caixa tancada opaca juntament amb una substància radioactiva que té un àtom que al cap d'una hora té una probabilitat del 50% de desintegrar-se i matar al gat. La pregunta que sorgeix llavors és si, passada l'hora, el gat està viu o està mort... 
En aquest escenari, seguint el principi d'incertesa propi d'un sistema quàntic, mentre no obrim la caixa, el gat és viu i alhora és mort perquè no ho sabem. En el moment precís d'obrir la caixa, el mateix fet de l'observació modifica l'estat del gat, el qual passa a ser només viu o només mort.
La paradoxa és, si ambdues possibilitats es compleixen i són reals, ¿per què només en veiem una? L'explicació és que l'experiment aplica les lleis quàntiques (l'estat d'una partícula en el temps i en l'espai no existeix fins que no és observada, és a dir depèn sempre d'una altra cosa). Quan el sistema quàntic es trenca, la realitat es defineix per una de les opcions. Només veurem el gat viu o mort, mai ambdues. Aquest procés de trànsit de la realitat quàntica a la nostra realitat clàssica és la responsable de que veiem el món tal i com el coneixem. És a dir, una única realitat.