Per què votem el que votem

Les eleccions van dirigides als sentiments humans, no pas a la racionalitat humana. Si la democràcia fos una qüestió de presa de decisions racionals, no hi hauria absolutament cap raó per donar a la gent el dret de vot en termes d'igualtat, o, potser, cap raó per donar-li el dret de vot. Està àmpliament demostrat que hi ha gent molt més saberuda i racional que d'altra. Per bé o per mal, les eleccions no van dirigides a allò que pensem sinó allò que sentim. Els éssers humans són lliures i tenen lliure albir, ja siguin savis o analfabets integrals, els seus sentiments compten per igual.
Deixar que els passatgers d'un avió votin a quina pista hauria d'aterrar el pilot o que el poble voti no seria precisament una decisió racional. Votar un determinat partit polític per governar un país tampoc ho és, simplement apel·la als nostres sentiments. Quan ets capaç de comprendre això, és més fàcil entendre segons quins resultats electorals.
Winston Churchill, en una frase molt cèlebre, va dir que la democràcia és és el pitjor sistema polític del món, tret de tots els altres. Com diu la dita popular, cada poble té el que es mereix. I tal dia farà un any, una altra dita molt apropiada.
[Font: 21 lliçons per al segle XXI, Yuval Noah Harari]

Vot electrònic

Avui en dia podem fer la declaració de la renda o enviar diners a l'altra banda del món a través del telèfon. En canvi, per votar s'ha d'anar a un col·legi electoral o pitjor encara a través de l'anacrònic servei de correus. I encara tenen els sants pebrots de fer-nos creure que el vot electrònic és insegur, quan en realitat la por és perdre la bossa del vot analfabet.
Si en el segle XXI i enmig d'una pandèmia no som capaços d'implementar el vot electrònic, vol dir que aquesta societat mereix la mateixa sort que van tenir els dinosaures i que una altra espècie agafi el relleu.

Viure en una distopia

Una distopia és una utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal, és a dir, vers una societat opressiva, totalitària o indesitjable.
Per exemple, imaginem un país suposadament democràtic qualsevol, amb un polític que fa de president del govern perquè ha estat escollit democràticament i que és inhabilitat judicialment per haver posat una pancarta al balcó reclamant llibertat d'expressió, una acció considerada delictiva. Evidentment és impensable que això pugui passar en cap país democràtic.

El nacionalisme segons Yuval Harari

El nacionalisme és adonar-se que la teva nació és diferent, única. El feixisme és pensar que la teva nació és superior i, en nom seu, pots esclafar les altres. Les nacions més pròsperes i pacífiques (com Suïssa o Suècia) són molt nacionalistes.

Oda a l'optimisme

Lamento viure en un país dins d'un estat hostil. 

Lamento viure en un estat corrupte, carrincló i intolerant amb la diversitat. 

Lamento viure en una Europa que només actua com un gestor d'estats obsolets. 

Lamento viure en un món tan injust i antinatural. 

De vegades lamento viure.

Internacional Progressista

Enfront del dogmatisme i els interessos de la política tradicional de partits (buf!), neix aquest moviment internacional on a priori els seus propòsits no pinten malament.
Estarem atents a la seva evolució 🤔

Monarquia moderna?

En certa ocasió, una jove reina europea va comentar que volia modernitzar la monarquia. Un dels presents va respondre-li: “Majestat, això ja està inventat. Es diu república.
[Antoni Bassas]

Diferència entre legítim i legal

Hi ha coses legítimes i il·legals i hi ha coses il·legítimes i legals. Que els majors d'edat tinguin dret a drogar-se, per exemple, és legítim però il·legal. Que Felip de Borbó sigui príncep perquè els seus avantpassats ho eren i perquè té testicles és legal però il·legítim. Que una aspiració legítima i il·legal passi a ser legítima i legal és només qüestió de temps.

[http://www.ara.cat/premium/opinio/Legitim-illegal_0_847115286.html]

Naixement de la paraula "autodeterminació"

El febrer de 1918 el president nord-americà Woodrow Wilson va dir al Congrés que “l'autodeterminació és un principi imperatiu de l'acció política que, a partir d'ara, cap estadista pot arriscar-se a ignorar”.

Diàleg del llibre Arxipèlag Gulag

-- A quan t' han condemnat?

-- A 20 anys

-- I que has fet?

-- No he fet res

-- Mentida , per no fer res, només et condemnen a 10 anys

[Aleksandr Soljenitsin]

Cinc preceptes de la intel·lectualitat soviètica

1. No pensis
2. Si penses, no parlis
3. Si penses i parles, no escriguis
4. Si penses, parles i escrius, no signis
5. Si penses, parles, escrius i signes, no et sorprenguis

Politiqueig

1. Abstenir-se de votar
2. Cinc preceptes de la intel·lectualitat comunista
3. Convèncer la reina em va costar un ou
4. Desobediència civil
5. Dia de reflexió
6. Diàleg del llibre Arxipelag Gulag
7. Diferència entre legítim i legal´
8. El nacionalisme segons Yuval Harari
9. Inoportunitat
10. Internacional Progressista
11. Monarquia moderna?
12. Naixement de la paraula "autodeterminació"
13. Oda a l'optimisme
14. Per què votem el que votem
15. Som el que votem 
16. Test de Nolan Chart - Per saber la nostra ideologia
17. Viure en una distopia *
18. Vot electrònic *

Abstenir-se de votar

En les qüestions essencials no hi ha terceres vies. Ni neutralitat. Abstenir-se no és mai neutral, i ningú hauria de deixar-se enganyar pels falsos equilibris. Quan algú s'absté, el signe no el determina la decisió sinó el context en què es pren. Un se'n renta les mans a favor o en contra. O es va a remolc o a contracorrent. S'està amb l'opressor o enfront d'ell.

[Joan Ramon Resina]

Cada cop que vaig a votar és com si em recordessin que una cosa és la democràcia i una altra la democràcia espanyola. La diferència és molt senzilla: si els catalans escollissin 47 diputats rabiosament independentistes, un cop a Madrid els dirien que bravo, que ara només els cal convèncer els altres 300 diputats, tots rabiosament espanyols, per canviar la Constitució. I a callar. A la inversa, perquè una majoria absolutíssima governi Catalunya al Partido Popular només li cal treure 11 diputats.
[Albert Sanchez Piñol]

Desobediència civil

Segons Hannah Arendt, una de les situacions en què la desobediència civil emergeix és quan un nombre significatiu de ciutadans arriben al convenciment que els canals habituals per canviar les lleis han deixat de funcionar i que, consegüentment, les seves demandes no seran ni escoltades ni resoltes. En aquestes situacions el canvi sempre serà resultat d'accions extralegals. Més endavant la llei podrà estabilitzar i legalitzar el canvi, però per produir-se haurà calgut desobeir la legalitat vigent.

Som el que votem

Tocqueville va dir: "El perill de la democràcia es basa en la tirania de la majoria, és a dir, imposar l'homogeneïtzació de la societat sense respectar les minories".
O sigui que la democràcia és la dictadura de la majoria on la multitud sempre guanya. Dit això i tenint en compte que tenim una democràcia on un cap d'estat que ningú ha escollit ha signat una reforma constitucional que ningú ha votat, proposo -sense acritud- un nou disseny d'urna pel 20 de novembre que ens motivi una mica més:

Inoportunitat

L'actual president basc sembla que té el do de la inoportunitat. En el moment que ETA comunica que deixa les armes de manera definitiva -ahir 20 d'octubre-, la notícia més important i esperada que podia tenir el seu país, resulta que l'agafen amb el pas canviat, de viatge i ben lluny de casa. No sé per què, però el fet de menystenir la conferència de pau i les personalitats que hi havien anat amb un objectiu tan noble, ha estat una errada que ja veurem si li perdona el seu poble. Com diria Jean de La Bruyère, heus ací un greu error polític: no pensar més que en un mateix i en el present.

Convèncer a la Reina em va costar un ou

Segurament és el que li va passar a Cristòfol Colom. Avui  20 de maig de l'any 1506 moria com un desgraciat a Valladolid, el navegant i descobridor d'un món que no era pla sinó rodó. El que no queda clar, és en quin lloc de Catalunya va néixer. Quina cara faria més d'un, si el creador de la Hispanitat resulta que va ser català, tal com assegura Jordi Bilbeny!
Churchill va dir d’ell que va ser el primer socialista perquè no sabia on anava, no sabia on va arribar i tot ho va fer amb diners dels contribuents. Vés a saber si potser per això, com a bon sociata, va renegar de la seva catalanitat

.

Dia de reflexió

Avui tenim tot el dia per reflexionar abans d'anar a votar demà 20 de maig, un temps més que suficient per no precipitar-se i tenir clar què farem demà, encara que l'opinió de la gran majoria no se sustenti per arguments, sinó pel costum, mimetisme o pur dogmatisme. Ja se sap, la democràcia no és perfecta però els altres sistemes són encara pitjors. Per això es diu que ens mereixem els polítics que tenim, per haver-los votat o per haver passat d'anar a votar amb la suada excusa i fal·làcia de què tots els polítics són iguals. El que passa és que el sistema polític no ajuda a pensar el contrari. I la demagògia política que gasten tampoc, quan s'omplen la boca de teoria i després obliden la pràctica. I per canviar el sistema, un camí és votar partits no tradicionals, a veure si espavilen d'una vegada.