Les 7 habilitats per deixar un impacte positiu

Les habilitats per deixar un impacte positiu en les persones es troben en les 7 lletres de IMPACTA (escoltada en la ponència de Adelaida Abruñedo en el Coaching Pro Live 22). Diu així:

I → Interessa't per per les persones: interès genuí, sense jutjar, per allò que et volen contar, pel que fan o el que senten.

M → Modela i modula: tot el que fas ensenya, educa i lidera amb el teu exemple, i modula tot allò que sents i fas perquè tenim tot el dret a enfadar-nos, però sense l'obligació d'estar enfadats tot el temps. 

P → Pregunta't qui és el protagonista de la història: quan interactues amb algú, el protagonista no soc jo, no l'interrompis i practica l'escolta activa. 

A → Actitud positiva: ves amb una actitud oberta, d'aprenentatge i amb un somriure, i no et deixis arrossegar per la queixa; permetem transitar les emociones i acceptem les coses que passin amb esperança i actitud d'aprenentatge.

C → Coherència: sigues coherent amb allò que penso, el que dic i el que faig; la incoherència genera desconfiança i la confiança és la base de les relacions.

T → Temps: respecta els temps de les persones, no tots aprenem a la vegada, no et comparis, ofereix i dona el teu temps a les persones.

A → Amor incondicional: com mires, veus el món; les persones actuen tan bé com saben i poden, per tant creiem, confiem i alentem-les amb el que necessitin per a què puguin créixer.

Una identitat hipotecada obstaculitza l'evolució personal

He trobat aquest text del llibre 'Piénsalo otra vez' d'Adam Grant que crec que molts ens hi podem veure reflectits:

Una identitat hipotecada és el contrari a una crisi d'identitat: en lloc d'acceptar que no estem segurs de què volem ser, desenvolupem una convicció compensatòria i ens tirem de cap a una carrera professional. Els estudiants que estan més segurs de la seva carrera professional als vint solen ser els mateixos que es penedeixen als trenta. Pel camí no van reconsiderar les seves opcions. En alguns casos, es deu a que pensen massa com a polítics i anhelen l'aprovació de les seves famílies i companys. Es deixen seduir pel l'estatus i son incapaços de veure que per molt que altres se sentin impressionats pels seus assoliments professionals o la carrera escollida, la seva decisió ha estat pèssima si en realitat estan insatisfets amb les seves vides. En altres situacions, els estudiants queden atrapats en el mode predicador i arriben a un punt que veuen el treball com una causa sagrada. I, en altres moments, escullen la seva carrera després d'adoptar el mode fiscal: culpen als seus companys de classe de vendre la seva ànima al capitalisme i es llancen als braços d'organitzacions sense ànim de lucre amb l'esperança de salvar la humanitat.

Per desgràcia, saben molt poc del lloc de treball en qüestió -i de com evolucionarà la seva identitat- com per assumir un compromís per a tota la vida. Es troben atrapats en un cicle d'autosuficiència, pel que se senten orgullosos de perseguir una identitat professional i s'envolten de persones que validen les seves conviccions. Quan descobreixen que han pres la decisió equivocada, senten que ja és massa tard per pensar-ho una altra vegada. Hi ha massa coses en joc com per abandonar el camí escollit: sembla excessiu sacrificar el salari, l'estatus, els coneixements adquirits i el temps dedicat.

Característiques d'una persona bona

Ahir vaig assistir a la Jornada 25 anys Fundació Ecologia Emocional. En una de les conferències, el filòsof i escriptor Francesc Torralba va parlar sobre la bondat i les cinc característiques clau que la definien:

1. DISCRECIÓ. La discreció és mantenir la confidencialitat, un valor que fomenta la convivència i la bona entesa. En aquesta societat de la imatge, tot ha de ser retransmès a través de les xarxes socials. Però una persona bona no ha de tenir cap necessitat de fer pública una acció de bondat.
↓

2. PASSIÓ PER DONAR. Una persona bona dona al necessitat, siguin coses tangibles com intangibles. Una de les coses més importants que es pot donar és temps gratuït.

↓

3. COMPASSIÓ. Es la columna vertebral de la bondat. Una persona bona es posa en la pell de l'altre i no pot ser indiferent al seu sofriment. No és llàstima, actua.

↓

4. GRATUÏTAT. Deia Kierkegaard que qui estima, no calcula. La persona bona no fa càlcul de beneficis per l'acció de bondat, va més enllà de la justícia.

↓

5. CAPACITAT DE PERDONAR. És una forma de donació, va en contra de la llei del Talió. El ressentiment (tornar a sentir) és una presó. El remordiment també és una presó. En canvi el perdó és alliberador. 

Viure en un entorn de bondat, no hi ha por. La bondat és la millor base per al cervell.

No és el mateix el cervell o la ment

De vegades confonem el cervell amb la ment, tot i que són dues realitats interconnectades però ben diferents. Diu Jeffrey Eugenides a 'Middlesex' que la biologia et dona un cervell i la vida el converteix en una ment. D’entrada, el cervell és un òrgan tangible, mentre que la ment és una entitat que existeix però que no es veu ni es pot tocar. Podem dir que la ment utilitza el cervell i aquest respon davant dels estímuls de la ment. El cervell s’encarrega del control involuntari del funcionament del cos així com de l’activitat elèctrica a través de les neurones que activen el procés mental en forma de pensaments, sentiments, comportaments, memòria, raonament o llenguatge. Tant el cervell com la ment es troben mútuament influenciats i en constant evolució per les experiències viscudes a través de les emocions. El cervell i la ment creen els hàbits de conducta gràcies a la seva plasticitat. L’ideal seria que les emocions treballessin a favor i no en contra del propi individu. Però massa sovint no és així i prenem decisions d’autosabotatge (com per exemple, amb una mala alimentació).

El problema que tenim els humans és que la ment ens enganya sense que ens n'adonem. Quan diem la ment, en realitat és l’ego o l’okupa que viu sense permís dins nostre. Com explica Daniel Kahneman, aquest personatge tant present i tant desconegut s’aprofita del sistema 1 o pensament reactiu de la ment que és ràpid, automàtic i emocional. Més difícil ho té amb el sistema 2 o pensament conscient que és lent, reflexiu i amb l’atenció plena. Per tant, no tot és el que sembla: pensar ens enganya i pensar ràpid en enganya encara més ràpid. El cervell actua així per pura supervivència, per no consumir massa energia: actuem segons el primer que ens ve al cap. I d’aquí venen els prejudicis cognitius, el fet d’etiquetar la gent i prejudicis.

Connecta amb la consciència

Tècniques pràctiques senzilles de meditació per connectar amb la consciència en el moment present, aquí i ara:

• Pel matí quan ens aixequem del llit → Fer 40 respiracions i comptant-les mentalment, fent inspiracions i exhalacions llargues i aguantant també la respiració (uns 10 minuts). 
• Per fer-ho en qualsevol lloc del dial (per exemple a les 12h i 18h) → Fer 12 respiracions profundes molt a poc a poc. Fixa't en la respiració (3), en què penses (3), què sents (3) i finalment connecta amb el lloc a través dels cinc sentits (3).
• Per les situacions d'estrès → Practicar el mètode de respiració 7-7-7 per calmar la ment i augmentar el nivell de consciència: inspirar comptant 7, sostenir la respiració comptant 7, i finalment exhalar comptant 7, i fer-ho 7 vegades.

* IMPORTANT. La respiració ha de ser abdominal (quan deixes anar l'aire, entra la panxa endins per expulsar l'aire dels pulmons). Posar la llengua en el paladar fa que el diàleg intern cessi i ens connecta ràpidament al present.

Sobre el control dels pensaments i sentiments

Farem un petit experiment. Mentre segueixes llegint aquest paràgraf, intenta no pensar en un gelat. No pensis en el color, ni en la textura, ni en el sabor. No pensis com sap en un dia calorós d'estiu. No pensis en el plaer que sents quan es fon a la teva boca. No pensis en com hauràs de llepar les vores perquè deixi de gotejar-te als dits.
Què tal?
Exacte! No has pogut deixar de pensar en el gelat.

Conclusió: els pensaments i els sentiments no són fàcils de controlar, en cas contrari, tots seríem feliços.

[Font: extret del llibre 'La trampa de la felicidad' de Rus Harris]

Com ens deixem influenciar

Un equip d'investigació t'invita a participar en un experiment sobre "destresa visual". Et fan seure al voltant d'una taula amb altres set participants. La tasca adjudicada la pot fer un nen. L'investigador sosté una targeta en la que hi han dibuixades tres línies rectes de diferents longituds, així com una línia de comparació. Es tracta de dir quina línia de les tres té la mateixa longitud que la de la comparació. A simple vista és bastant evident que és la línia C. L'investigador comença a preguntar per la persona que tens al costat i després continua per l'altra del costat d'aquesta. Tu seràs l'últim en respondre. Un a un, tots van dient que és la línia B. La teva confusió augmenta, no entens res, saps que els altres s'equivoquen o creus que s'equivoquen. Comencen els dubtes. Evidentment els altres participants són esquers i l'autèntic participant només ets tu. Però no ho saps. Què diràs?

Es tracta d'un experiment dissenyat pel psicòleg de posguerra Solomon Asch l'any 1951 per investigar el fenomen de la conformitat. Doncs bé, el resultat és que quasi el 70% dels participants es van sumar a l'opinió de la majoria. El motiu és per por a la por de les conseqüències socials de no fer-ho, o per no quedar exposat al ridícul.

[Font: El poder positivo de las emociones negativas, Tim Lomas]

Com donar ajuda psicològica

He sentit una xerrada TED interessant de la psiquiatra de Rio de la Plata (Argentina), Silvia Bentolila. Ha tractat sobre l'assistència primera que podem no només en una emergència o desastre, sinó també en qualsevol situació quotidiana. Quan una persona necessita ajuda psicològica per haver estat sotmesa a una situació de crisi o gran estrès, el millor que podem fer és: connectar, donar suport i protegir. Connectar, presentant-nos i mantenint la calma. Donar suport, escoltant i oferint ajuda. I protegir acompanyant la persona fins que recuperi el control intern i pugui ajudar-se ella mateixa. Són tres accions que fetes en el moment just poden evitar que tornin a posar en risc la vida o que la ferida oberta es converteixi en un trauma.

Error d'atribució fonamental

En psicologia es coneix com 'error d'atribució fonamental' la tendència a donar per fet que algú té la culpa d'alguna cosa. Aquestes aparents injustícies ens enfureixen constantment i encenen la indignació de la nostra ira. Però quan ens assabentem dels factors atenuants aquesta es dissol d'immediat.

Cecs de la nostra ceguera

El vídeo del goril·la il·lustra dos fets importants relatius a la nostra ment: podem estar cecs per a les coses evidents, i cecs a més per a la nostra ceguera.
[Daniel Kahneman, Pensar ràpid, pensar a poc a poc]

(https://www.youtube.com/watch?v=vJG698U2Mvo)

Les tres il·lusions de la felicitat

Les tres il·lusions que marquen la nostra felicitat:

1. Il·lusió de superioritat. La gent tendeix a pensar que és millor del que realment és i superior a la mitjana.
2. Introspectiva. La tendència a pensar que els nostres motius estan fonamentats, és a dir que justifiquem les coses que fem encara que no hi hagi cap raó. I no sempre la decisió és correcta. Les eleccions que prenem condicionen les nostres preferències i no a l'inrevés.
3. Biaix optimista. La tendència a sobrestimar les nostres possibilitats de viure experiències positives al llarg de la vida i subestimar les probabilitats de viure'n de negatives. No és dolent, encara que ens porti a la decepció, esperar que el futur ens depari coses bones redueix l'estrès i l'ansietat, així com estem més motivats en fer una vida més saludable, coses que beneficien la salut.

La felicitat està amagada a la sala d'espera de la felicitat. És a dir, el que ens fa sentir feliços és pensar que serem feliços demà, la setmana que ve, el mes que ve, no allò que passa en el moment. La nostra anticipació, l'entusiasme pel que passarà. Hi ha un exemple que ho demostra: imagina que et trobes a casa en un sopar molt agradable, i saps que demà ingressaràs a la presó. No estaràs massa feliç. En canvi, si et trobes a la presó, en una cel·la petita, humida i freda, però saps que demà et deixaran lliure i aviats estaràs sopant amb la teva família i amics, et sentiràs bastant content.

[Font: Eduard Punset, El viaje a la vida]

Tenir la bioquímica alegre

Encara que els factors psicològics i sociològics també hi puguin influir, la gent que neix amb una bioquímica alegre en general se sent més feliç i contenta. Les hormones de l'alegria són:

1. La serotonina o hormona de l'humor que ens ajuda a tenir un estat d'ànim tranquil i relaxat.
2. L'oxitocina o hormona de l'amor.
3. La dopamina o hormona del plaer i responsable de la motivació
4. L'endorfina o hormona de la felicitat.

L'altra cara de la moneda se l'emporta el cortisol o hormona de l'estrès i l'adrenalina o hormona de la preocupació i l'ansietat, que s'activen quan ens prepara per una situació d'alerta. Si aquesta situació es perllonga en el temps, llavors és quan emmalaltim. 

El fàrmac Prozac combat l'agressivitat, la depressió i l'ansietat elevant els nivells de serotonina en el cervell. Qui més, qui menys, s'ha relacionat amb "persones vitamina" que ens activen l'oxitocina i ens alegren el dia, però també amb "persones tòxiques" que ens activen el cortisol i de les quals és millor fugir.

[Font: Sàpiens, Noah Yuval Harari]

El per què de la crisi dels 40

Hi ha una metàfora del psicòleg Antoni Bolinches molt encertada que diu que la vida és com un partit de futbol en què cada minut representa un any i amb sort podem viure uns 90 anys amb una certa qualitat de vida. El moment del descans representa la crisi de la mitjana edat en què l'equip perdedor s'ha de replantejar què ha de fer durant la segona part del partit si vol guanyar.

Doncs bé, la crisi d'identitat arriba quan s'actua de forma inconsistent amb respecte a qui es creia ser. En aquest cas, la persona se sent desorientada i es qüestiona totes les seves conviccions anteriors. El seu món es posa potes enlaire i la por s'apodera d'ella. Res és com havia imaginat. 

És el que li passa a moltes persones que passen per la "crisi de de la meitat de la vida". Aquestes persones s'identifiquen amb l'ésser jove, mentre els comentaris del seu entorn li diuen el contrari. I les primeres canes en són la prova. La persona sent temor per aquesta nova identitat menys desitjable i pels anys de decadència física que li esperen. En un esforç desesperat per mantenir l'anterior identitat, fa coses per demostrar-se que segueix sent jove: separació, compra de vehicle de gama alta, canvi d'estil d'imatge, canvi de feina, etc.  En coneixes algú així?

[Nota: a la crisi dels 40 un amic l'anomena "quan li dones la volta al pernil"].

En la pròpia pregunta està la resposta

Es tracta d'una senzilla i efectiva tècnica per millorar la qualitat dels pensaments que consisteix en convertir una afirmació absolutista o generalització en una pregunta. Així, quan pensem en alguna cosa de manera distorsionada, es tracta de col·locar a l'afirmació o deducció esbiaixada un signe d'interrogació per tenir una millor perspectiva i llavors respondre aquesta nova frase d'una manera més racional.

Per exemple:

No aprendré mai anglès 👉 No aprendré mai anglès? Bé, depèn de si m'hi esforço suficientment.

[Font:: Tomàs Navarro, Piensa bonito]

Sistema reticular activador (SRA)

La ment conscient només pot enfocar l'atenció sobre un nombre limitat d'elements. És per això que disposa d'un sistema reticular activador (SRA), un mecanisme que s'encarrega d'enfocar-nos en aquella realitat que volem experimentar conscientment. Això explica, per exemple, per què quan comprem un determinat cotxe, de sobte veiem molts cotxes d'aquest mateix model.

Aquest desplaçament en la postura mental contribueix a alinear-nos amb major precisió en relació amb els nostres objectius. Quan decidim que alguna cosa és una prioritat, li concedim un forta intensitat emocional, i en enfocar contínuament l'atenció sobre això, facilitarà qualsevol recurs que doni suport a la consecució d'aquest objectiu. En conseqüència, no resulta crucial comprendre amb exactitud com aconseguirem els objectius la primera vegada que els veiem. Simplement, confiem en que la nostra SRA ens indicarà allò que necessitem saber al llarg del camí.

[Font: Despertando al gigante interior, Anthony Robbins]

Dependència emocional

"Sempre que ve alguna persona a la consulta que em confessa que no s'agrada en cap aspecte --es troba físicament horrible, poc intel·ligent, sense cap qualitat..., té, en suma, un baixíssim concepte de sí mateix que, a més, provocarà que s'enganxi a la primera persona que mostri interès en ella, el que generarà una dependència emocional-- resulten ser persones amb mancances enormes d'afecte en la seva infantesa."

[Font: Sílvia Congost, Autoestima automàtica]

Experiència vital molt forta

Les persones canviem després d'una experiència vital molt forta, alguna cosa molt dura que ens toca viure, que ens fa patir moltíssim i que transforma, una vegada superada, la nostra manera de funcionar. Són canvis involuntaris producte de vivències que fan trontollar els nostres fonaments. 

No obstant, si volem també podem canviar de manera voluntària i conscient.
[Font: Sílvia Congost, Autoestima automàtica]

Per què estem tristos

Tots tenim una necessitat bàsica: ser estimats. Per satisfer-la hi ha tres posicions equivocades que corresponen als tres tipus de personalitats neuròtiques d’avui: 

1. Anar darrere la gent. Com que la necessitat de ser estimat és insaciable, hi ha els qui es passen la vida anant darrere dels altres: “El meu fill no em fa cas!”. 
2. Anar contra la gent. Com que anant al darrere la gent no satisfa la meva necessitat de ser estimat, m’hi giro en contra, que és el qui sempre està emprenyat, el qui engega a la merda tothom, amb la conseqüència que cada vegada el volen menys. 
3. Aïllar-se. M’aïllo de tothom.

[Font: La personalitat neuròtica del nostre temps, Karen Horney]

Teràpia Gestalt

El tot és més que la suma de les parts

La manera d'equilibrar la ment, 

atenent com un tot més que a les parts,

 els pensaments, els sentiments i les percepcions.

En el segle XVIII el filòsof Immanuel Kant va revolucionar el pensament sobre el món quan va assegurar que mai podrem conèixer què hi ha fora de nosaltres mateixos perquè el nostre coneixement no pot sobrepassar les limitacions de la ment i dels sentits. No sabem com són les coses en sí, només sabem com les experimentem. I cada individu percep l'experiència de manera particular. Aquesta idea humanista i holística és la base de la teràpia Gestalt que apareix a principis del segle següent. Fritz Perls, un dels fundadors, entenia que la seva tasca consistia en ajudar els seus pacients en adquirir la capacitat d'assumir el control del seu món interior.

La teràpia consisteix en passar de la necessitat de suport dels altres a la capacitat de suport en nosaltres mateixos i que es podria resumir amb la frase "el tot és més que la suma de les parts". És a dir, al sumar les parts emergeixen elements que per separat no es percebien. Això és així perquè aprenem gràcies a les imatges que creem en la nostra ment i no a partir de la suma del conjunt d'informació que percebem. 

Els seus principis bàsics

1. Atenció plena, aquí i ara. És important exercitar la consciència i centrar-la en els sentiments del moment present. És la base per comprendre com creem i reaccionem de manera individual davant del nostre entorn. Com en el mindfulness del budisme, cal desenvolupar l'atenció conscient. Tenim dues maneres de sortir del present, una és a través del record i donant per suposat que tornarà a passar, i l'altra és donant per fet el que pugui arribar a passar sense que hagi passat.

2. Autoconeixement. Es tracta d'aconseguir una relació de qualitat amb un mateix. Abans però ens cal estar en el present, saber com funciono jo a nivell mental, corporal i emocional. I una vegada em conec, podré tenir una relació més genuïna i espontània amb mi mateix, i per tant més satisfet i ple em sentiré.

3. Responsabilitat. Una vegada ja sé com funciono i m'hi relaciono, amb l'aquí i l'ara i el que sento a nivell mental, corporal i emocional, m'haig de fer autoresponsable de tot el que faig i penso. L'afirmació que "ningú pot fer-te enfadar més que tu mateix", exemplifica aquesta teràpia a la perfecció. Sabràs que vas pel bon camí quan aconsegueixis mantenir l'estabilitat emocional davant un embús, una mala notícia o una crítica.

Ferida narcisista

En psicologia s'entén com a ferida narcisista a la reacció davant d'una amenaça rebuda pel narcisista sobre la seva autoestima. Un exemple de reacció narcisista que tothom hem tingut en algun moment és quan diem "la vida no és justa". A l'ego li encanta aquesta expressió, la idea que alguna cosa és justa o no. Ens prenem malament els esdeveniments totalment indiferents i objectius perquè el nostre sentit del jo és fràgil i depèn de què les coses surtin tot el temps com volem.

[Font: El ego es el enemigo, Ryan Holiday]