Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Psicologies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Psicologies. Mostrar tots els missatges

10 d’octubre de 2021

Com ens enganya el cervell

Alguns dels paranys o biaixos més comuns que ens fa creure el cervell:
  • Biaix retrospectiu. Creure que podies haver predit què t'ha passat.
  • Biaix d'ancoratge. Jutgem alguna cosa amb l'última informació que tenim a la memòria.
  • Biaix d'aversió a la pèrdua. Preferim perdre poc a guanyar molt.
  • Biaix d'arrossegament. Creiem alguna cosa perquè moltes persones ho creuen.
  • Biaix del científic. Donar més valor a la informació que confirma el que pensem i desestimem el que ens contradiu.
  • Biaix puc llegir el pensament. O creure el lladre que tots són de la seva condició, és una projecció del que pensem, desitgem o temem en el nostre interlocutor.
  • Efecte cunyat. Quan et veus més llest que la resta de persones que coneixes, molt típic dels tertulians.
  • Tendència a recordar les decisions pròpies com millors del que en realitat van ser (d'aquí la dita que l'home és l'únic animal que s'entrebanca dues vegades en la mateixa pedra).
  • Analitzem amb prejudici el que no coincideix amb els nostres valors i donem per bo el que sí coincideix amb el que pensem o creiem (el secret del bon venedor sintonitza amb els valors de l'incaut comprador).
  • Biaix de la pseudocertesa. Prenem decisions adverses o de risc si ens enfoquem en veure el que podem guanyar i ignorem la resta. Confonem desig amb realitat. Per exemple, comprar loteria.
  • Biaix de la sort. Ens fa convèncer que som víctimes de la mala sort.
  • M'ho mereixo. Cada vegada que pensem que mereixem alguna cosa sol passar que no tenim arguments racionals per justificar una decisió.
  • Il·lusió de validesa. L'excés de confiança en les nostres prediccions a partir d'una única experiència.
  • En tal també ho fa. Sembla que si una altra persona ho fa s'obren tots els cadenats que ens frenen.
  • Mereixo que la gent sigui bona amb mi. La gent va pel món ignorant-te i prou feina tenen amb viure. Tu fes el bé sense esperar que la gent faci el que tu creus que ha de fer.
  • Tot és una merda. El món segueix igual que sempre però nosaltres projectem el nostre estat anímic.
  • No és per tant. Excusa utilitzada quan ens emparem en la relativització sempre que ens suposi un benefici.
  • I tu més. L'altre sempre més. Recurs per quedar-nos tranquils, desviar l'atenció i seguir amb la nostra aparent impunitat.
  • A mi no em passarà. Tenim una espècie d'esperança o creença de ser especials, quan en realitat som bastant comuns i ordinaris.
[Font: llibre "Piensa bonito" de Tomàs Navarro]


10 de setembre de 2021

Sistema reticular activador (SRA)

La ment conscient només pot enfocar l'atenció sobre un nombre limitat d'elements. És per això que disposa d'un sistema reticular activador (SRA), un mecanisme que s'encarrega d'enfocar-nos en aquella realitat que volem experimentar conscientment. Això explica, per exemple, per què quan comprem un determinat cotxe, de sobte veiem molts cotxes d'aquest mateix model.
Aquest desplaçament en la postura mental contribueix a alinear-nos amb major precisió en relació amb els nostres objectius. Quan decidim que alguna cosa és una prioritat, li concedim un forta intensitat emocional, i en enfocar contínuament l'atenció sobre això, facilitarà qualsevol recurs que doni suport a la consecució d'aquest objectiu. En conseqüència, no resulta crucial comprendre amb exactitud com aconseguirem els objectius la primera vegada que els veiem. Simplement, confiem en que la nostra SRA ens indicarà allò que necessitem saber al llarg del camí.
[Font: Despertando al gigante interior, Anthony Robbins]

4 de setembre de 2021

Dependència emocional

"Sempre que ve alguna persona a la consulta que em confessa que no s'agrada en cap aspecte --es troba físicament horrible, poc intel·ligent, sense cap qualitat..., té, en suma, un baixíssim concepte de sí mateix que, a més, provocarà que s'enganxi a la primera persona que mostri interès en ella, el que generarà una dependència emocional-- resulten ser persones amb mancances enormes d'afecte en la seva infantesa."

[Font: Sílvia Congost, Autoestima automàtica]

1 de setembre de 2021

Experiència vital molt forta

Les persones canviem després d'una experiència vital molt forta, alguna cosa molt dura que ens toca viure, que ens fa patir moltíssim i que transforma, una vegada superada, la nostra manera de funcionar. Són canvis involuntaris producte de vivències que fan trontollar els nostres fonaments. 
No obstant, si volem també podem canviar de manera voluntària i conscient.
[Font: Sílvia Congost, Autoestima automàtica]

14 d’agost de 2021

Per què estem tristos

Tots tenim una necessitat bàsica: ser estimats. Per satisfer-la hi ha tres posicions equivocades que corresponen als tres tipus de personalitats neuròtiques d’avui: 
  1. Anar darrere la gent. Com que la necessitat de ser estimat és insaciable, hi ha els qui es passen la vida anant darrere dels altres: “El meu fill no em fa cas!”. 
  2. Anar contra la gent. Com que anant al darrere la gent no satisfa la meva necessitat de ser estimat, m’hi giro en contra, que és el qui sempre està emprenyat, el qui engega a la merda tothom, amb la conseqüència que cada vegada el volen menys. 
  3. Aïllar-se. M’aïllo de tothom.
[Font: La personalitat neuròtica del nostre temps, Karen Horney]

12 d’agost de 2021

Teràpia Gestalt

El tot és més que la suma de les parts
La manera d'equilibrar la ment, 
atenent com un tot més que a les parts,
 els pensaments, els sentiments i les percepcions.

En el segle XVIII el filòsof Immanuel Kant va revolucionar el pensament sobre el món quan va assegurar que mai podrem conèixer què hi ha fora de nosaltres mateixos perquè el nostre coneixement no pot sobrepassar les limitacions de la ment i dels sentits. No sabem com són les coses en sí, només sabem com les experimentem. I cada individu percep l'experiència de manera particular. Aquesta idea humanista i holística és la base de la teràpia Gestalt que apareix a principis del segle següent. Fritz Perls, un dels fundadors, entenia que la seva tasca consistia en ajudar els seus pacients en adquirir la capacitat d'assumir el control del seu món interior.

La teràpia consisteix en passar de la necessitat de suport dels altres a la capacitat de suport en nosaltres mateixos i que es podria resumir amb la frase "el tot és més que la suma de les parts". És a dir, al sumar les parts emergeixen elements que per separat no es percebien. Això és així perquè aprenem gràcies a les imatges que creem en la nostra ment i no a partir de la suma del conjunt d'informació que percebem. 

Els seus principis bàsics

1. Atenció plena, aquí i ara. És important exercitar la consciència i centrar-la en els sentiments del moment present. És la base per comprendre com creem i reaccionem de manera individual davant del nostre entorn. Com en el mindfulness del budisme, cal desenvolupar l'atenció conscient. Tenim dues maneres de sortir del present, una és a través del record i donant per suposat que tornarà a passar, i l'altra és donant per fet el que pugui arribar a passar sense que hagi passat.

2. Autoconeixement. Es tracta d'aconseguir una relació de qualitat amb un mateix. Abans però ens cal estar en el present, saber com funciono jo a nivell mental, corporal i emocional. I una vegada em conec, podré tenir una relació més genuïna i espontània amb mi mateix, i per tant més satisfet i ple em sentiré.

3. Responsabilitat. Una vegada ja sé com funciono i m'hi relaciono, amb l'aquí i l'ara i el que sento a nivell mental, corporal i emocional, m'haig de fer autoresponsable de tot el que faig i penso. L'afirmació que "ningú pot fer-te enfadar més que tu mateix", exemplifica aquesta teràpia a la perfecció. Sabràs que vas pel bon camí quan aconsegueixis mantenir l'estabilitat emocional davant un embús, una mala notícia o una crítica.

27 de juny de 2021

Ferida narcisista

En psicologia s'entén com a ferida narcisista a la reacció davant d'una amenaça rebuda pel narcisista sobre la seva autoestima. Un exemple de reacció narcisista que tothom hem tingut en algun moment és quan diem "la vida no és justa". A l'ego li encanta aquesta expressió, la idea que alguna cosa és justa o no. Ens prenem malament els esdeveniments totalment indiferents i objectius perquè el nostre sentit del jo és fràgil i depèn de què les coses surtin tot el temps com volem.

[Font: El ego es el enemigo, Ryan Holiday]

Adaptació hedònica

Es defineix com la capacitat que tenim les persones per adaptar-nos a les diferents situacions de la vida, siguin bones o dolentes, una tendència a tornar a un nivell relativament estable de plaer i felicitat, malgrat els esdeveniments i situacions.
Per exemple: comprar-se un cotxe.  Al principi sentim un gran satisfacció i plaer (hedonisme) que confonem amb felicitat, però aquesta és efímera. Unes setmanes després, ja ens haurem acostumat, continuarem renegant pel trànsit i haurem tornat doncs a la situació inicial anterior.

21 de juny de 2021

Com reduir el dolor causat per una pèrdua

Per mitigar la tristesa i el dolor causat per la pèrdua d'alguna persona estimada, els estoics proposaven els següents exercicis:

  1. Reflexionar sobre la utilitat del sofriment. El dol inicial és normal, però a partir de cert moment ens fa més mal el nostre propi lament que la pèrdua.
  2. Intentar canviar de perspectiva: posar èmfasi en el que hem tingut i no pensar tant en el que hem perdut. Pensem com la nostra vida hauria estat pitjor si aquesta persona no hagués existit o no l'haguéssim conegut. Per això, hem d'estar agraïts perquè aquesta relació ha existit, en comptes de trist perquè s'ha acabat. Hem de veure tot el que arriba a les nostres vides com un préstec de l'univers, que pot ser reclamat en qualsevol moment, cosa que ens ajuda a apreciar més el que tenim i a patir menys quan el perdem.
  3. Pregunta't si la persona per la qual patim desitjaria veure'ns així per molt de temps. La millor manera d'honrar el seu record és deixant de patir, que no és útil ni per aquesta persona ni per a nosaltres.
  4. Buscar exemples de persones que hagin superat moments similars. Quan travessem dificultats, ens ajuda saber que altres persones han passat pel mateix, i que amb la mentalitat adequada no només ha sobreviscut, sinó que s'ha enfortit.
[Font: Invicto, Marcos Vázquez]

19 de juny de 2021

Teoria del PEC

A diferència del Psicoanàlisis de Freud en què es busca l'arrel del problema en experiències passades, la teràpia cognitiva conductual (TCC) desenvolupada inicialment per John B. Watson es centra en els problemes i dificultats del "aquí i ara" per entendre per què som com som. 

La seva base està en la relació creuada entre els pensaments, les emocions i els comportaments (PEC):
  1. Els nostres pensaments condicionen les nostres emocions i comportament.
  2. Les nostres emocions influeixen en els nostres pensaments i comportament.
  3. El nostre comportament impacta en els nostres pensaments i emocions.
Quan tenim un problema si només actuem sense canviar la manera de pensar, el problema persistirà. Un exemple el tenim amb algú que té sobrepès i decideix fer dieta i exercici: és molt difícil que pugui mantenir-ho a llarg termini.

[Fonts: "Nutrición emocional" de Fran Sabal i  "Invicto" de Marcos Vázquez]

22 de maig de 2021

La ment no entén la negació

La ment no entén la negació perquè en el fons la negació és l'absència de l'afirmació. Per aquesta raó, quan a la ment li dones una ordre negativa, no l'entén, es queda amb la frase tal qual sense la negació. En aquest cas, la paraula "no" és la millor porta per a que entri el "si".
Per això, la millor manera d'evitar un pensament que ens perjudica és adreçar l'atenció cap a una altra cosa. D'aquí ve la dita que la millor manera de deixar la preocupació és l'ocupació. Sempre tenim la llibertat d'escollir en què enfocar-nos, cap a on adreçar la nostra mirada, com veure la realitat i quines decisions prendre. 
[Font: Rut Nieves, Cree en ti]

16 de maig de 2021

Esperar és de perdedors

L'espera és un estat mental que significa que vols el futur i no vols el present. No vols el que tens i vols el que no tens. Això redueix molt la teva qualitat de vida, mentre perds el present.
Quan t'adones que caus en aquest estat d'espera, surt d'immediat i torna al moment present. Simplement sigues i gaudeix sent. 
I quan algú et digui "sento haver-te fet esperar" pots respondre "no esperava, simplement estava aquí, gaudint, content d'estar amb mi mateix".
[Eckhart Tolle, Practicando el poder del ahora]

El present és l'enemic de l'ego

El fals jo infeliç, basat en la identificació amb la ment, viu en el temps. Ell sap perfectament que el moment present suposa la seva mort i se sent amenaçat. Farà tot el que pugui per treure't de l'ara. Intentarà mantenir-te atrapat en el temps.

[Font: Practicant el Poder de l'Ara, Eckhart Tolle]

9 de maig de 2021

Experiment per disminuir l'ego

Quan algú et critiqui, et culpi o t'ofengui, en lloc de replicar i defensar-se immediatament, no facis res. Permet que l'amor propi es faci petit i pren consciència del que sents a l'interior. Probablement et sentiràs incòmode durant uns segons, però després notaràs que el teu espai intern ampliat i viu. Menys s'ha convertit en més. 
Quan no ens identifiquem amb la ment i ens sentim satisfets de no ser ningú en particular, entrem en consonància amb l'univers. Com ensenya el Tao Te Ching, "en lloc de ser una muntanya, serem la vall de l'univers".

Diferència entre tímid i introvertit

Habitualment s'havia considerat el mateix una persona tímida o introvertida perquè les conductes són molt semblants, però l'estat mental que provoquen és molt distint. En ambdós casos les persones són reservades i prefereixen evitar grans reunions socials i mantenir-se al marge de l'estrès del món. Però mentre el tímid tem parlar, l'introvertit està simplement sobreestimulat. D'altra banda, la timidesa és la por a ser jutjat de forma negativa, és un estat d'hipersensibilitat que causa certes respostes emocionals com la cohibició i autoprotecció; en canvia, la introversió és simplement una preferència pels entorns tranquils i sense massa estímuls.
Dit això, algú que és introvertit o extravertit pot ser també tímid. Un introvertit no tímid és una persona que prefereix estar sola abans que acompanyada, però que és capaç de desenvolupar-se en situacions socials. Els extravertits solen ser sociables i oberts, tenen molts amics i obtenen molta energia del contacte amb la gent. En canvi els introvertits, prefereixen quedar-se a casa, tenen pocs amics però molt propers, i recuperen la seva energia amb la soledat.
Per a més informació, és interessant el llibre de Susan Cain, 'El poder de los introvertidos en un mundo incapaz de callarse',

2 de maig de 2021

L'ego no soc jo

La força que motiva el comportament de l'ego sempre és la mateixa: la necessitat de sobresortir, de ser especial, de tenir el control; la necessitat de tenir poder, de rebre atenció, de tenir més. I, per suposat, la necessitat de l'oposició, de tenir enemics.
L'ego sempre desitja alguna cosa dels altres o de les situacions. Sempre té les seves pretensions ocultes, el sentit de no tenir suficient, d'una mancança que necessita satisfer. Utilitza les persones i les situacions per obtenir el que desitja i ni tan sols quan ho aconsegueix sent satisfacció duradora. Moltes vegades veu frustrats els seus propòsits i, quasi sempre la bretxa entre el que desitja i el que hi ha es converteix en una font constant de desassossec i angoixa. L'emoció subjacent que governa tota l'activitat de l'ego és la por. La por de ser ningú, la por de no existir, la por de la mort. Totes les seves activitats estan encaminades a eliminar aquesta por, però el màxim que l'ego pot fer és ocultar-la temporalment rere d'una relació íntima, un nou bé material, o un premi. La il·lusió mai ens podrà satisfer. L'únic que ens podrà alliberar és la veritat del que som, si és que arribem a aconseguir-ho.
(Font. Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra)

25 d’abril de 2021

Aprenem 10 coses dels gats

Programa de TV3 L'ofici de viure de Gaspar Hernàndez - "Lliçons de gats"

Tenen pitjor premsa que els gossos -per allò que diuen que van a la seva-, però, segons afirma l'escriptor i músic Francesc Miralles, "un gat viu menys que una persona, però un dia d'un gat és un dia de llibertat". En la mitologia egípcia eren considerats déus; en la cultura celta, les bruixes s'acompanyaven d'ells per gaudir dels seus poders màgics. Encara avui dia, milers de persones arreu del món els adoren. 

Aquests són alguns dels motius.

1. La llibertat. La independència i la llibertat són el primer tret que destaquen dels gats. Miralles, que ha escrit nombrosos llibres sobre gats, assegura que "els gossos tenen amos, i els gats, servents" -cosa per la qual, per conviure-hi, és necessari aprendre a tractar-los de tu a tu-. El benefici d'aquest comportament: "no ser tan dependents dels altres", diu la psicòloga Jenni Moix.
"Els gossos tenen amos, i els gats, servents". 
(Francesc Miralles, escriptor)

2. La concentració. Qualsevol persona que convisqui amb un gat o una gata sap que tenen un alt poder de concentració. La psicòloga Jenni Moix diu que és fàcil observar-ho quan intenten caçar una mosca. No deixen que els distregui res del que passa al seu voltant.
"Fan una sola cosa alhora i la fan amb tota la seva atenció i amb tota la seva intenció". 
(Jaume Fatjó, etòleg i veterinari)

3. Viure en present. Els gats no arrosseguen el passat, ni pateixen per avançat, viuen senzillament el present. "Anticipen situacions de perill, però viuen el present", afirma l'etòleg Jaume Fatjó.
"Si llencen una pilota, les persones mirem primer enrere per veure des d'on arriba, el gat va endavant a agafar-la". 
(Jaume Fatjó, etòleg i veterinari)

4. Autoestima alta. Francesc Miralles destaca com un altre tret positiu l'alta autoestima que tenen els gats. "Un gat no pretén agradar als altres, el gat s'ho estalvia. Està al seu lloc, no s'humilia".
"Tenen capacitat d'estar bé per si mateixos, de ser feliços, una capacitat que hauríem d'adoptar les persones". 
(Assumpció Salat, psicòloga)
"Els psicòlegs veiem molta gent que té depressió perquè és massa dependent. Si fossin més gats, estarien més sans mentalment". 
(Jenni Moix, doctora en Psicologia)

5. Acceptar com són els altres. Miralles destaca que, tot i que sovint es comenti que són menys fidels al seus propietaris que els gossos, la seva alta autoestima no comporta que no sentin amor per ells. Puntualitza que estimen només si volen i a qui volen.
"El gat t'accepta tal com ets, no et jutja. Fins i tot pots ser molt maldestre i molt antipàtic i estimar-te a tu més que a cap altra persona". 
(Francesc Miralles)

6. Tenir cura del seu cos. Un altre amants dels gats, el tenor Jaume Aragall, en destaca la netedat, la bona olor que fan. Però no només es netegen per fora, fan estiraments per mantenir-se també joves i flexibles per dins.
"Els mestres de ioga van aprendre de la natura, del que feien els animals, coses com la postura del gat que abasta el moviment ondulant de tota la columna". 
(Maria Glòria Enríquez, mestra de ioga)

7. Tenir cura del seu entorn. Un altre dels trets més definitoris dels felins és que són territorials, defensen i tenen cura del seu espai.
"El que fa un gat és dormir, cuidar-se, netejar-se i, allò que és més important: buscar menjar perquè tenen esperit caçador. També procuren que el seu territori estigui ben cuidat, que seria l'equivalent a cuidar la nostra llar". 
(Francesc Miralles)

8. Aprendre a desconnectar. En temps de mòbils i emergències, una altra de les capacitats dels gats que pot ser útil a les persones és la de desconnectar. De fet, expliquen, se'ls utilitza en teràpies hospitalàries per combatre l'estrés per tractar nens amb autisme o persones amb Alzheimer, perquè el seu ronc baixa les constants vitals i provoca relaxació.
"El gat descansa de forma absoluta, es desconnecta molt del seu entorn". 
(Francesc Miralles)

9. Tenir paciència. La professora de ioga Maria Glòria Enríquez incideix també en la paciència, un tret de tot bon caçador, que ens pot ajudar a no precipitar-nos a l'hora de prendre decisions o d'actuar.
"Un gat té paciència, no té pressa". 
(Maria Glòria Enríquez, professora de ioga)

10. Deixar-se admirar. I, com a animal adorat des de fa segles, el gat no pateix al ser observat de prop. Sap que pot seduir amb la mirada. Fins i tot s'han obert cafès a Barcelona on pots compartir una estona amb ells abans de decidir si ets capaç de conviure amb un felí sense que et sotmeti.

17 d’abril de 2021

El patiment és innecessari

Eckhart Tolle
(El poder de l'ara)

"Si no haguessis patit com has patit, no tindries profunditat com a ésser humà, ni humilitat, ni compassió, ni estaries llegint això. El patiment obre la closca de l'ego, però arriba un moment en què ja ha complert el seu propòsit. El patiment és necessari fins que t'adones que és innecessari."

Si sentim molt pensem poc

La neurociència ha observat que quan tenim activat el cervell límbic baixa l'activitat del neocòrtex i viceversa, és a dir, quan pensem molt, sentim poc, i quan sentim molt, pensem poc. Químicament l'efecte d'una emoció dura 90 segons. Per no deixar-se portar per les emocions i gestionar-les bé, cal deixar que passi aquest temps i mentrestant es poden unes respiracions profundes observant com entra i surt l'aire, comptar mentalment fins a cent, canviar la fisiologia de la posició corporal...

Les tres opcions davant d'una emoció

Quan se'ns presenta una emoció, tenim tres opcions:
  1. Deixar arrossegar-nos per ella.
  2. Ignorar-la.
  3. Observar-la de forma neutral, sense judicis, crítiques ni qüestionaments de perquè la sentim. Cal mirar-la de front i intentar entendre el seu "per a què".
No som cap emoció ni cap pensament, sinó que som l'ésser que genera tot això. Si som capaços de desxifrar la informació que ens porten les emocions, deixarem de ser robots programats per ser els amos de les nostres decisions.