Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Psicologies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Psicologies. Mostrar tots els missatges

9 de maig de 2021

Experiment per disminuir l'ego

Quan algú et critiqui, et culpi o t'ofengui, en lloc de replicar i defensar-se immediatament, no facis res. Permet que l'amor propi es faci petit i pren consciència del que sents a l'interior. Probablement et sentiràs incòmode durant uns segons, però després notaràs que el teu espai intern ampliat i viu. Menys s'ha convertit en més. 
Quan no ens identifiquem amb la ment i ens sentim satisfets de no ser ningú en particular, entrem en consonància amb l'univers. Com ensenya el Tao Te Ching, "en lloc de ser una muntanya, serem la vall de l'univers".

Diferència entre tímid i introvertit

Habitualment s'havia considerat el mateix una persona tímida o introvertida perquè les conductes són molt semblants, però l'estat mental que provoquen és molt distint. En ambdós casos les persones són reservades i prefereixen evitar grans reunions socials i mantenir-se al marge de l'estrès del món. Però mentre el tímid tem parlar, l'introvertit està simplement sobreestimulat. D'altra banda, la timidesa és la por a ser jutjat de forma negativa, és un estat d'hipersensibilitat que causa certes respostes emocionals com la cohibició i autoprotecció; en canvia, la introversió és simplement una preferència pels entorns tranquils i sense massa estímuls.
Dit això, algú que és introvertit o extravertit pot ser també tímid. Un introvertit no tímid és una persona que prefereix estar sola abans que acompanyada, però que és capaç de desenvolupar-se en situacions socials. Els extravertits solen ser sociables i oberts, tenen molts amics i obtenen molta energia del contacte amb la gent. En canvi els introvertits, prefereixen quedar-se a casa, tenen pocs amics però molt propers, i recuperen la seva energia amb la soledat.
Per a més informació, és interessant el llibre de Susan Cain, 'El poder de los introvertidos en un mundo incapaz de callarse',

2 de maig de 2021

L'ego no soc jo

La força que motiva el comportament de l'ego sempre és la mateixa: la necessitat de sobresortir, de ser especial, de tenir el control; la necessitat de tenir poder, de rebre atenció, de tenir més. I, per suposat, la necessitat de l'oposició, de tenir enemics.
L'ego sempre desitja alguna cosa dels altres o de les situacions. Sempre té les seves pretensions ocultes, el sentit de no tenir suficient, d'una mancança que necessita satisfer. Utilitza les persones i les situacions per obtenir el que desitja i ni tan sols quan ho aconsegueix sent satisfacció duradora. Moltes vegades veu frustrats els seus propòsits i, quasi sempre la bretxa entre el que desitja i el que hi ha es converteix en una font constant de desassossec i angoixa. L'emoció subjacent que governa tota l'activitat de l'ego és la por. La por de ser ningú, la por de no existir, la por de la mort. Totes les seves activitats estan encaminades a eliminar aquesta por, però el màxim que l'ego pot fer és ocultar-la temporalment rere d'una relació íntima, un nou bé material, o un premi. La il·lusió mai ens podrà satisfer. L'únic que ens podrà alliberar és la veritat del que som, si és que arribem a aconseguir-ho.
(Font. Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra)

25 d’abril de 2021

Aprenem 10 coses dels gats

Programa de TV3 L'ofici de viure de Gaspar Hernàndez - "Lliçons de gats"

Tenen pitjor premsa que els gossos -per allò que diuen que van a la seva-, però, segons afirma l'escriptor i músic Francesc Miralles, "un gat viu menys que una persona, però un dia d'un gat és un dia de llibertat". En la mitologia egípcia eren considerats déus; en la cultura celta, les bruixes s'acompanyaven d'ells per gaudir dels seus poders màgics. Encara avui dia, milers de persones arreu del món els adoren. 

Aquests són alguns dels motius.

1. La llibertat. La independència i la llibertat són el primer tret que destaquen dels gats. Miralles, que ha escrit nombrosos llibres sobre gats, assegura que "els gossos tenen amos, i els gats, servents" -cosa per la qual, per conviure-hi, és necessari aprendre a tractar-los de tu a tu-. El benefici d'aquest comportament: "no ser tan dependents dels altres", diu la psicòloga Jenni Moix.
"Els gossos tenen amos, i els gats, servents". 
(Francesc Miralles, escriptor)

2. La concentració. Qualsevol persona que convisqui amb un gat o una gata sap que tenen un alt poder de concentració. La psicòloga Jenni Moix diu que és fàcil observar-ho quan intenten caçar una mosca. No deixen que els distregui res del que passa al seu voltant.
"Fan una sola cosa alhora i la fan amb tota la seva atenció i amb tota la seva intenció". 
(Jaume Fatjó, etòleg i veterinari)

3. Viure en present. Els gats no arrosseguen el passat, ni pateixen per avançat, viuen senzillament el present. "Anticipen situacions de perill, però viuen el present", afirma l'etòleg Jaume Fatjó.
"Si llencen una pilota, les persones mirem primer enrere per veure des d'on arriba, el gat va endavant a agafar-la". 
(Jaume Fatjó, etòleg i veterinari)

4. Autoestima alta. Francesc Miralles destaca com un altre tret positiu l'alta autoestima que tenen els gats. "Un gat no pretén agradar als altres, el gat s'ho estalvia. Està al seu lloc, no s'humilia".
"Tenen capacitat d'estar bé per si mateixos, de ser feliços, una capacitat que hauríem d'adoptar les persones". 
(Assumpció Salat, psicòloga)
"Els psicòlegs veiem molta gent que té depressió perquè és massa dependent. Si fossin més gats, estarien més sans mentalment". 
(Jenni Moix, doctora en Psicologia)

5. Acceptar com són els altres. Miralles destaca que, tot i que sovint es comenti que són menys fidels al seus propietaris que els gossos, la seva alta autoestima no comporta que no sentin amor per ells. Puntualitza que estimen només si volen i a qui volen.
"El gat t'accepta tal com ets, no et jutja. Fins i tot pots ser molt maldestre i molt antipàtic i estimar-te a tu més que a cap altra persona". 
(Francesc Miralles)

6. Tenir cura del seu cos. Un altre amants dels gats, el tenor Jaume Aragall, en destaca la netedat, la bona olor que fan. Però no només es netegen per fora, fan estiraments per mantenir-se també joves i flexibles per dins.
"Els mestres de ioga van aprendre de la natura, del que feien els animals, coses com la postura del gat que abasta el moviment ondulant de tota la columna". 
(Maria Glòria Enríquez, mestra de ioga)

7. Tenir cura del seu entorn. Un altre dels trets més definitoris dels felins és que són territorials, defensen i tenen cura del seu espai.
"El que fa un gat és dormir, cuidar-se, netejar-se i, allò que és més important: buscar menjar perquè tenen esperit caçador. També procuren que el seu territori estigui ben cuidat, que seria l'equivalent a cuidar la nostra llar". 
(Francesc Miralles)

8. Aprendre a desconnectar. En temps de mòbils i emergències, una altra de les capacitats dels gats que pot ser útil a les persones és la de desconnectar. De fet, expliquen, se'ls utilitza en teràpies hospitalàries per combatre l'estrés per tractar nens amb autisme o persones amb Alzheimer, perquè el seu ronc baixa les constants vitals i provoca relaxació.
"El gat descansa de forma absoluta, es desconnecta molt del seu entorn". 
(Francesc Miralles)

9. Tenir paciència. La professora de ioga Maria Glòria Enríquez incideix també en la paciència, un tret de tot bon caçador, que ens pot ajudar a no precipitar-nos a l'hora de prendre decisions o d'actuar.
"Un gat té paciència, no té pressa". 
(Maria Glòria Enríquez, professora de ioga)

10. Deixar-se admirar. I, com a animal adorat des de fa segles, el gat no pateix al ser observat de prop. Sap que pot seduir amb la mirada. Fins i tot s'han obert cafès a Barcelona on pots compartir una estona amb ells abans de decidir si ets capaç de conviure amb un felí sense que et sotmeti.

17 d’abril de 2021

El patiment és innecessari

Eckhart Tolle
(El poder de l'ara)

"Si no haguessis patit com has patit, no tindries profunditat com a ésser humà, ni humilitat, ni compassió, ni estaries llegint això. El patiment obre la closca de l'ego, però arriba un moment en què ja ha complert el seu propòsit. El patiment és necessari fins que t'adones que és innecessari."

Si sentim molt pensem poc

La neurociència ha observat que quan tenim activat el cervell límbic baixa l'activitat del neocòrtex i viceversa, és a dir, quan pensem molt, sentim poc, i quan sentim molt, pensem poc. Químicament l'efecte d'una emoció dura 90 segons. Per no deixar-se portar per les emocions i gestionar-les bé, cal deixar que passi aquest temps i mentrestant es poden unes respiracions profundes observant com entra i surt l'aire, comptar mentalment fins a cent, canviar la fisiologia de la posició corporal...

Les tres opcions davant d'una emoció

Quan se'ns presenta una emoció, tenim tres opcions:
  1. Deixar arrossegar-nos per ella.
  2. Ignorar-la.
  3. Observar-la de forma neutral, sense judicis, crítiques ni qüestionaments de perquè la sentim. Cal mirar-la de front i intentar entendre el seu "per a què".
No som cap emoció ni cap pensament, sinó que som l'ésser que genera tot això. Si som capaços de desxifrar la informació que ens porten les emocions, deixarem de ser robots programats per ser els amos de les nostres decisions.


16 d’abril de 2021

Teràpia cognitiva conductual

La teràpia cognitiva conductual desenvolupada inicialment per John B. Watson diu el següent:

Segon com penso, sento. 

Segon com sento, actuo. 

Segon com actuo, són els meus resultats.

Quan tenim un problema si només actuem sense canviar la manera de pensar, el problema persistirà. Un exemple el tenim amb algú que té sobrepès i decideix fer dieta i exercici: és molt difícil que pugui mantenir-ho a llarg termini. Tothom pot ser l'escultor del seu cervell.

[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]

14 d’abril de 2021

L'inconscient

La nostra ment guarda una infinitat d'informació, però segons estudis de neurociència només se'n pot fer conscient un 5% d'aquesta. Per tant, el 95% de la nostra informació és inconscient. Això és així perquè l'inconscient és capaç de captar la informació quaranta milions de vegades més ràpid que el nostre conscient i té lloc per emmagatzemar-la. Això seria impossible fer-ho de forma conscient.

L'inconscient vindria a ser una immensa biblioteca on s'ordena i acumula tot, amb la particularitat que aquesta es troba fosca per estalviar energia, però nosaltres tenim una petita llanterna amb la qual podem il·luminar-la. Cada vegada que fem llum a un prestatge de la biblioteca, la podem veure, és a dir la fem conscient, però quan movem la llanterna cap a una altra direcció, aquell prestatge torna a les fosques i es fa inconscient. Hi ha moments en què ens venen idees a la memòria que pensem que són noves, però ben bé podrien portar allà anys sense il·luminar. L'inconscient guarda tota la nostra història.

[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]

Preocupació o ocupació

La preocupació són totes aquelles coses que ronden pel cap que has de fer. Quan les escrius en un paper es tornen ocupació i l'ansietat baixa considerablement. Per tant, cal tenir una agenda on escriure tot el que has de fer. A mi em funciona molt bé l'app To Do pel dia a dia. I si t'agrada escriure en plan agenda-dietari i tenir més perspectiva temporal va bé el mètode Bullet Journal.

10 d’abril de 2021

Canvia el món interior

Imagina una habitació totalment fosca amb gent, només que algú encengui una espelma, la foscor desapareix. Com deia Einstein, «si no t'agrada el món que veus, que sàpigues que no el pots canviar, però si canvies un dels teus pensaments sobre ell, canviarà el teu univers». 
[Font: Enric Corbera, bioneuroemoció]

5 d’abril de 2021

Tenir la bioquímica alegre

La gent que neix amb una bioquímica alegre en general se sent més feliç i contenta. Encara que els factors psicològics i sociològics també hi puguin influir, la felicitat duradora prové exclusivament de la serotonina, la dopamina i l'oxitocina.
[Sàpiens, Noah Yuval Harari]

4 d’abril de 2021

Per a què ens passen les coses

Per descobrir el sentit del que t'inquieta i el motiu que s'amaga rere has de canviar la pregunta "per què" per "per a què". De tot allò que fugim sense resoldre, es repeteix fins que no aprenguem el que necessitem aprendre: la vida ens tornarà a portar les mateixes situacions una i altra vegada.
No és casualitat que repetim el mateix patró de parelles, el mateix patró de conducta amb el menjar o el mateix patró de caps. Fins que no miris de front la situació i descobreixis el per a què, et passarà el mateix.
[Font: Nutrición emocional, Fran Sabal]

2 d’abril de 2021

Com combatre la negativitat

Sempre que t'adonis que t'ha sorgit alguna forma de negativitat, mira-la no com un fracàs sinó com un senyal útil que et diu: "Desperta. Surt de la ment. Viu el present". És un consell d'Eckhar Tolle, del Poder de l'Ara.

La negativitat és antinatural

L'ego creu que mitjançant la negativitat pot manipular la realitat i aconseguir el que vol. Creu que gràcies a ella pot atraure una condició desitjable o dissoldre una indesitjable. Sempre que voste és infeliç, existeix la creença inconscient de què la infelicitat li "compra" el que vol. Si "vostè" -la ment- no cregués que la infelicitat funciona, ¿per què la crearia? El fet és, per suposat, que la negativitat no funciona. En lloc d'atraure una condició desitjable, la manté en el seu lloc. La seva única funció "útil" és que reforça l'ego i per això a l'ego li encanta.

La negativitat és totalment antinatural, un contaminant psíquic. Cap altra forma de vida en el planeta coneix la negativitat, només els éssers humans. ¿Ha vist vostè alguna vegada una flor infeliç o un roure estressat? ¿Alguna vegada s'ha trobat un dofí deprimit, una granota amb problemes d'autoestima, un gat que no pot relaxar-se o un ocell que arrossega odi i ressentiment?

[Font: Eckhar Tolle, El Poder de l'Ara]


27 de març de 2021

La negativitat

Tota la negativitat que portem al damunt és causada per una acumulació de temps psicològic i per la negació del present:

  • La incomoditat, l'ansietat, l'estrès, la preocupació i totes les formes de por són causades per excés de futur i massa poca presència.
  • La culpa, les lamentacions, el ressentiment, les queixes, la tristesa, l'amargura i totes les formes de manca de perdó són causes per excés de passat i manca de presència.

[Font: El Poder de l'Ara, Eckhart Tolle]

13 de març de 2021

La preocupació

La preocupació és donar-hi voltes al malestar, molt típica de l'ansietat: la persona tendeix a focalitzar-se en el pitjor futur possible. Qui es preocupa s'angoixa amb coses terribles que podrien passar, amb anticipacions catastròfiques. En canvi, la rumiació també amplifica el malestar donant voltes improductives al passat o a l'estat emocional present.

La persona preocupada tendeix a creure que la preocupació la protegeix, i que si deixa de preocupar serà més vulnerable al perill. Aquesta creença a vegades es generalitzada en algunes famílies, i es transmet de generació en generació. Un exemple d'això és la frase "em preocupo perquè t'estimo". En realitat la preocupació sol bloquejar-nos de tal manera que els verdaders perills ens passen desapercebuts. Literalment, les branques no ens deixen veure el bosc.

[Font: Lo bueno de tener un mal dia, Anabel González]

7 de març de 2021

L'olla exprés

Moltes persones que tenen atacs d'ira pateixen el fenomen olla exprés. Les olles exprés són molt útils per cuinar a més velocitat, ja que la major pressió sobre els aliments fa que el procés s'escurci. Tanmateix, un element clau pel seu funcionament és la petita vàlvula que tenen les olles, sense la qual l'olla podria escalfar-se en excés i esclatar. Quan evitem enfadar-nos per evitar la reacció negativa dels altres, ens convertim en una olla exprés humana amb la vàlvula tapada. I la quantitat de ràbia que podem acumular té un límit: tard o d'hora es desborda i produirà l'explosió. Quan això passa, podem sentir un alleujament momentani perquè la pressió interna s'havia fet insuportable, però després patirem la culpa per les conseqüències de l'esclat i la vergonya per no haver sabut modular la ràbia de manera mesurada. I el pitjor de tot és que el remordiment no modifica el patró, al contrari, el portarà a tapar la vàlvula amb més força cosa que facilitarà la següent explosió.

Hem d'aprendre a posar-nos ferms, a dir que no o a buscar el que necessitem, això sí amb elegància, proporcionadament, de manera eficaç i modulant la nostra reacció. Mantenir la serenitat és tot un art.

19 de febrer de 2021

Metàfora de les onades en el mar

Les persones som com onades en el mar, totes diferents però totes fetes de mar. Encara que l'onada mori a la platja, l'essència com aigua de mar no deixa d'existir mai. L'arrel de tots els problemes i l'origen del sofriment de les persones ve quan ens identifiquem amb la forma i no amb l'essència. A això és el que denominem "ego", la creença que estem separats de l'univers i que ens contamina la ment de confusió, ansietat, desconfiança i por. Aquesta identificació inconscient és la que ens fa sentir sols, insegurs i amenaçats. D'aquí l'obsessió de tenir possessions, estatus o necessitat de pertinença a un grup poderós que ens doni protecció. Aquesta ceguesa mental tan manifesta i tan característica d'una consciència dormida evita que busquem la seguretat en l'únic lloc on la podem realment trobar: la nostra pròpia essència.

[Font: Tómate un respiro! Mindfulness, Dr. Mario Alonso Puig]

12 de febrer de 2021

Mètode de respiració 7-7-7

És una tècnica de respiració per detenir els pensaments, calmar la ment i augmentar el nivell de consciència gràcies a l'activació d'alliberament d'endorfines en el cervell (la droga natural de la felicitat). Es tracta de seure en silenci, amb les mans al damunt de les cames sense que es toquin entre si, i després inhalar comptant set, sostenir la respiració comptant set, i finalment, exhalar comptant set. I això s'ha de fer set vegades.