Teoria de l’inconscient col·lectiu

D'una manera o altra, 

som part d'una sola ment que tot ho abasta, 

un únic gran ésser humà.

 (Carl Jung)

Segons Carl Jung la humanitat comparteix elements comuns que configuren una espècie d’herència psíquica: sensacions, pensaments, memòries, rituals, mites... Es tracta d’un bagul de significats heretats com a grup social i que ens impacta en el nostre comportament i emocions. Per a Sigmund Freud l’inconscient era la part de la ment on es guarden totes les experiències oblidades que un dia van ser conscients. En canvi per a Carl Jung, les experiències han transcendit del plànol individual a una consciència universal. Així, l’inconscient col·lectiu vindria a ser com una base de dades heretada i estaria format per certs elements: els arquetips o unitats de coneixement, imatges mentals i pensaments que tots tenim.
Una polèmica i esbojarrada teoria que va significar el trencament entre Jung i Freud per no ajustar-se al mètode científic, però que explica per exemple per què els mites dels deus nòrdics i grecs són tan semblants, sense que aquelles societats tant diferents haguessin tingut mai cap contacte. 

Savoring

Savoring és l'anglicisme utilitzat per referir-se a l'art d'assaborir determinats moments, de delectar-nos de les coses senzilles, de transformar experiències tedioses en plaents com per exemple sentir l'aigua calenta mentre fregues els plats. Són petits plaers que milloren el nostre benestar i que sovint l'estrès ens impedeix apreciar. 

Qui genera què, ¿matèria o consciència?

El paradigma actual materialista afirma que el nostre cos, el cervell (la matèria) és el que genera la consciència. Una consciència amb minúscula, individual. Set mil milions de consciències al planeta Terra, sense comptar les dels animals. Però la ciència no ha pogut esbrinar encara com aquesta consciència (amb minúscula) sorgeix de la matèria. En canvi la física quàntica sosté que una Consciència en majúscula i universal és la que dóna vida al cervell. Som éssers energètics connectats al vast i dinàmic camp d'energia del qual formem part. Deepak Chopra deia que la consciència és fonamental i la matèria se'n deriva. I Erwin Schrodinger deia també que la consciència és una, i desconeix el plural. 

Que tot en l'univers estigui connectat implica que si jo soc el mateix que una altra persona, difícilment li faré mal, perquè això suposaria fer-me mal a mi mateix. Si jo sé que a un nivell profund soc el mateix amb el medi ambient, el tractaré amb més cura (no m'autodestruiré).
Si haig de creure'm una o altra teoria, m'inclino per la física quàntica que, encara que sigui més espiritual que la mateixa espiritualitat, paradoxalment sembla molt més racional que no pas l'oficial en que tots anem per separat, i així ens va. A més, que la consciència continuï viva després de la mort del cos físic és més bonic i esperançador.

[Font: La llibertat interior, Gaspar Hernàndez]

Test de Rorschach

El test de Rorschach és una tècnica creada per Hermann Rorschach utilitzada principalment per a avaluar la personalitat. Consisteix en una sèrie de 10 làmines sobre les que hi ha impreses taques simètriques de tinta, formes ambigües que no representen res. El pacient veu en la imatge el que ell "necessita" veure, és a dir, les seues ansietats, inadaptacions, conflictes, de manera que el psicoanalista pot avaluar els impulsos, els desitjos i les aversions del pacient.

Llei de l'atracció

Així com penses, sents.

Així com sents, vibres.

Així com vibres, atraus.

Les persones som energia, les nostres cèl·lules són un 99% d'energia i un 1% de matèria. L'energia sempre està en moviment, per tant, no "som" sinó que "estem sent". És alliberador, ja que això et dona l'oportunitat d'escollir com vols ser a cada moment.

D'altra banda, les energies s'atrauen, per tant, atraiem aquelles persones que vibren en la mateixa freqüència que nosaltres. El tipus de persones que estan presents en la nostra vida no són una casualitat, sinó una conseqüència de qui estem sent, de l'energia que generem i, per tant atraient. Per exemple, si tu no et tractés bé a tu mateix atrauràs gent que tampoc et tracti bé. 

[Font: Nutrición emocional, Fran Sabal]

Principi de impuls de l'èxit

Basat en la llei de la inèrcia de Newton, que diu que es necessita una gran quantitat d'energia per posar en moviment un cos que està estàtic, però es requereix molta menys energia per mantenir aquest cos en moviment. Passa amb un cotxe aturat i passa el mateix amb una persona inactiva.

Exercici 5-4-3-2-1

Es una manera d'ordenar i distribuir en el temps els diferents objectius que volem aconseguir en un marc temporal de 5 anys, 4 mesos, 3 setmanes, 2 dies i 1 hora. Aquests objectius hauran de tenir associades les corresponents tasques que caldrà complir amb una determinada periodicitat (l'APP To Do va molt bé). És una forma fàcil i divertida de ser proactius i mantenir la motivació i la constància tan necessàries per assolir objectius. Com diu la dita "de mica en mica s'omple la pica".

Font: inspirat del llibre El mètode Bullet Journal.

Cercle de Deming

El cercle de Deming, en honor a W. Edwards Deming, el pare del kaizen (millora contínua), consisteix en quatre passos per a la millora contínua:

1. Planeja: reconeix una oportunitat i planeja un canvi.
2. Fes: porta a terme el pla i comprova com funciona el canvi.
3. Avalua: analitza els resultats del test i identifica el que no n'has après.
4. Actua: actua segons el que hagis après. 

Si el canvi no ha funcionat, repeteix tot el cercle altra vegada amb un pla diferent. Si ha sortit bé, incorpora el que has après i planeja noves millores. Torna a repetir-ho tot.

Llei de Wurphy

Hem de donar la volta a la vella teoria egocèntrica carregada de victimisme, pessimisme i resignació de la Llei de Murphy que explicava que si alguna cosa podia sortir malament, sortiria malament. I començar a entrar en el cercle virtuós del positivisme i optimisme de la Llei de Wurphy per apreciar que estem vius i valorar i agrair les petites coses de la vida. No només hem de recordar quan ens cau la torrada del costat de la mantega, sinó quan cau cap amunt i sobretot quan no ens cau al terra que és la majoria de vegades.

[Del llibre El sinsentido común, de Borja Vilaseca]

Equilibri de Nash

En la teoria de jocs, l’equilibri de Nash es basa en la noció de que cada jugador obtindrà el millor resultat si comparteixen les seves estratègies amb la resta.
I també dona resposta a, ¿com sortir de festa amb els amics i acabar triomfant tots?

El problema que es planteja és el següent: Nash es troba amb els amics en un bar i davant d’ells hi ha un grup de noies, entre les quals hi destaca una noia rossa. El grup d’estudiants de Princeton es planteja abordar al grup segons els ensenyaments d’Adam Smith, pare de l’economia, segons el qual “en la competència, l’ambició individual afavoreix el bé comú, és a dir, tots a una”.
Tanmateix, Nash els respon el següent: “si tots anem a per la rossa, ens obstaculitzem i ningú de nosaltres se l’emportarà, així que anem a per les amigues d’entrada, en cas contrari ens ignoraran perquè a ningú li agrada ser el segon plat. No ens obstaculitzarem i no ofendrem a les noies, victòria assegurada!”.

Una ment meravellosa

Efecte Werther

El fenomen mitjançant el qual l'observació o notificació del suïcidi d'una persona condueix a una altra a intentar imitar aquesta mort. També conegut com a efecte copycat, es tracta d'un problema que ha arribat a convertir-se en epidèmic en alguns casos, conduint a suïcidis massius.

Sístole i diàstole a la premsa

El moviment de sístole i diàstole és ben habitual a la premsa:

• Sístole: agafes unes declaracions d'algú i en distorsiones el significat.
• Diàstole: quan surts a negar la interpretació que en fa el mitjà en qüestió, diuen que rectifiques.

Efecte Mateu

A tothom qui té, n'hi donaran encara més i en tindrà a vessar, però a qui no té li prendran fins i tot el que li queda" (Mateu, 25, 29).

Efecte de retrospecció de Rosy

La ment tendeix a idealitzar els records i ens fa valorar allò que ja hem viscut de manera més positiva que quan ho estàvem experimentant en directe.

Efecte cadena

Es tracta d'eliminar la baula més feble per enfortir tota la cadena

Efecte de la manta curta

En què volent tapar-te el cap et destapes els peus 

(i viceversa i de forma i manera infinita).

Principi d'orquestació

Si una mentida es repeteix suficientment, acaba per convertir-se en veritat. La propaganda ha de limitar-se a un número petit d'idees i repetir-les incansablement, presentar-les una i una altra vegada des de diferents perspectives, però sempre convergent sobre el mateix concepte.
[Els principis de la propaganda de Goebbels]

Efecte Pinotxo

 Tocar-te el nas quan menteixes

Biaix confirmatori

El mecanisme mental mitjançant el qual les persones es poden arribar a creure les seves pròpies mentides i com es justifiquen per quedar-se només amb la informació que confirma el que pensen i descarten el que no creuen.

Efecte Matilda

L'atribució de les idees i aportacions fetes per dones a homes del seu equip de recerca.